La ciutat: aspecte general - Tinet

múltiples: desorganització del sistema laboral amb la
consegüent minva de producció, disminució de la
capacitat adquisitiva de la població, puja vertiginosa de
preus i desvaloració de la moneda, manca de capitals per
a l’agricultura, etc.
La situació, ja de si prou desesperada, s’agreujà amb
l’augment incessant de les necessitats públiques, a causa
de les quals les relacions entre l’Estat i el contribuent es
transformaren en un saqueig organitzat: treball
obligatori, submistraments forçats exigència de donatius,
etc. Cresqué la intervenció estatal en l’organització del
comerç i de la indústria, fins a acabar en la constitució
d’un capitalisme estatal que gravitava sobre les classes
inferiors, convertides en les úniques productores.
Amb el nou sistema es generalitzà a les ciutats, a partir
del segle III, la implantació d’una fórmula fiscal segons la
qual el ric havia de respondre pel pobre. Els magistrats i
els membres dels senats de les ciutats deixaven d’ésser
responsables mancomunadament de la recaptació dels
impostos, responsabilitat transferida als ciutadans més
acabalats -"decemprimi" o deu primers de cada població-,
que venien obligats a pagar els endarreriments sots pena
de confiscació de llur patrimoni particular. No cal dir que
la substitució de la responsabilitat col·lectiva per la
individual causà resultats funestos, entre d’altres, aquest:
l’escassa burgesia que havia sobreviscut a la revolució
procurà d’inhibir-se de la vida activa, i es reclogué en la
seguretat d’unes petites rendes agrícoles que li
permetessin de viure i, alhora, de passar inadvertida.
Al camp, els efectes de la situació produïen un interessant
fenomen. El petit propietari sabia que si augmentava les
seves propietats , acabaria per esdevenir un candidat a
133