La ciutat: aspecte general - Tinet

D’elements arquitectònics o ornamentals romans aïllats,
en surten arreu entorn de Tarragona, però és impossible
de determinar quina funció urbana tenien les edificacions
de què formaven part. Pons d’Icart volgué localitzar
diversos temples als suburbis de la ciutat, dedicats a Isis,
a Mart Campestre, a Vulcà i a alguna altra deïtat
desconeguda; però ni unes columnes, ni unes làpides que
no sabem com han arribat al lloc on les trobà, no són
testimonis suficients per a avalar afirmacions com
aquestes de Pons d’Icart.
Dóna fe de la puixança de Tàrraco en els primers segles
de la nostra era, el monumental aqüeducte de les
Ferreres, que s’aixeca a uns tres quilòmetres de la ciutat.
És format per dues files d’arcs superposats: la inferior,
que descansa sobre la roca, consta d’onze arcades, i el seu
punt més alt arriba als 13’65 metres; la superior és
constituïda per vint-i-cint arcades, dues d’assentades
sobre les arcades inferiors, i la resta, part sobre aquestes i
part sobre la roca. L’alçada de les dues arcades del mig de
la fila superior és de 10 metres; l’alçada total del
monument en el seu punt mitja és de 23’70 metres; la
seva longitud és de 217 metres 258 . La finalitat d’aquest
monument, batejat pel poble amb el nom de Pont del
Diable, fou de sortejar un desnivell del terreny per a
l'aqüeducte que conduïa l’aigua des del Francolí - no pas
des del Gaià, com havia estat suposat - fins a Tàrraco.
258 Hernández, Acueducto, 16.
208