La ciutat: aspecte general - Tinet

Castellarnau, abrigava la dita cala dels vents del segon i el
tercer quadrants i la protegia d’avingudes d’arena. Els
romans milloraren aquesta protecció natural del port
amb la construcció d’un dic que acabava amb un martell,
les restes del qual subsistiren fins a l’any 1843 236 . Així,
doncs, el port reunia tres condicions naturals favorables:
capacitat, protecció des de terra i protecció natural contra
les envestides de la mar.
El mateix Morera aporta una altra notícia interessant que
completa la visió que donem ací del port romà. Diu que
en construir la claveguera i alguns magatzems al carrer de
Jaume I, hom descobrí restes d’un dic de construcció
romana que es dirigia a la platja. Com que en aquell
temps el riu Francolí, a la seva desembocadura, es
desviava fins a les proximitats de la cala, és molt possible
-sempre segons Morera- que aquell dic tingués la missió
d’impedir l’obturació del port per les terres
d’arrossegament del riu.
De la muralla romana, que, segons Pons d’Icart, tenia uns
quatre quilòmetres de llargada, només se’n conserva una
quarta part, precisament la que rodeja la part més alta del
tossal, l’antiga zona monumental de la ciutat. És un
testimoni de l’envergadura que tenia l’obra, envergadura
que posa en relleu la importància estratègica que els
constructors donaren a la posició geogràfica de la ciutat i
a la força militar de l’enemic que tenien enfront.
Quan hom creia que la muralla tarragonina era una obra
ibèrica, costava d’explicar la gran superfície del poblat
que tancava, perquè tots els poblats ibèrics coneguts són
de petites dimensions; però si donem a l’obra megalítica
paternitat romana, la cosa canvia d’aspecte. En efecte: el
236 Morera, Puerto, 7-10.
186