La ciutat: aspecte general - Tinet

altura mitjana de 800 m, el Bloc del Gaià sobrepassa en
molts punts els 900 m, i les muntanyes de l’oest formen
un cordó de 600 a 900 m d’altitud.
Aquest conjunt, com la resta de la Serralada Prelitoral, és
de formació herciniana, convertit en una peneplana i
envaït suaument pels mars triàsics. A causa d’aquesta
evolució geològica, a les muntanyes que rodegen el Camp
de Tarragona domina el Triàs, que forma una mena de
capa cobertora; però a les valls obertes per l’erosió
apareixen els materials més antics del Primari.
Geològicament el Camp de Tarragona és una depressió
situada a l’extrem meridional de la Depressió Prelitoral
catalana. A les primeres èpoques del Terciari formava
part de l’anomenat gran Continent Catalano-Balear que
en el Miocèn s’enfonsà i permeté el pas de la mar
miocènica al llarg de la Depressió Prelitoral. En finalitzar
els temps miocènics el mar es retirà novament, tot
deixant sobre les terres del Camp sedimentacions de
dipòsits marins formats de materials detrítics procedents
de la Serralada Prelitoral. A això es deu que, al costat de
sediments fins i netament marítims, com són les margues
blaves o groguenques del centre i el sud de la fossa, en
aproximar-se a la serralada els dipòsits formin gruixos
importants de gresos i conglomerats molt més resistents
a l’erosió, i, per tant, més destacats en el relleu de la
plana.
El rocam calcari del cap de Salou, que emergeix enmig de
la plana, constitueix una interrupció a les formes
rebaixades de la costa tarragonina. La força dels vents de
l’est i el nord-oest (serè i mestral), mitjançant
l’arrossegament d’arenes de la platja, hi ha format un bon
12