Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies

es redueix a 15 persones adultes participants més els
seus fills/es. És per aquest motiu que quan el grup de
pares i mares que realitza el programa sigui major de 15
participants es recomana dividir en dos subgrups que
portaran a terme les sessions conjuntes per separat i que
seran moderats pel moderador/a i pel co-moderador/a
respectivament.
S’aconsella que els fills/es estiguin presents en totes
les seqüències de desenvolupament de les sessions
conjuntes amb fills/es (sessions 7 i 10), incloses les parts
expositives del moderador/a dedicades a la introducció
de nous continguts, ja que proporcionen l’oportunitat de
poder portar a terme estratègies de desenvolupament i
entrenament d’habilitats parentals sota supervisió: podran
posar límits si els seus fills/es es comporten malament quan
han d’estar escoltant a un altre adult, hauran d’explicar
als fills/es que durant una estona s’hauran de separar per
realitzar una activitat paral·lela, etc.
Quan es consideri oportú, donades les característiques del
grup, es pot utilitzar el recolzament de personal afegit per a
la realització de les sessions conjuntes: mestres de l’escola,
educadors/es, tècnics de joc o altres professionals amb
experiència de treball amb infants. Es situaran a l’espai
d’esbarjo de la sala on es podrà optar perquè, mentre es
treballa amb els pares i mares, els fills/es vagin jugant,
llegint o fent dibuixos o figures per tal de decorar l’espai on
es desenvolupen les sessions.
És rellevant aprofitar les sessions conjuntes per introduir
entre les mares i pares l’aplicació del “temps fora” com a
estratègia de control d’impulsos. El “temps fora” és una
estratègia molt utilitzada per aconseguir eliminar una
conducta inadequada o generar noves alternatives davant de
conflictes. Amb el “temps fora” intentem parar el conflicte
interrompent la relació i trencant la comunicació durant un
període breu de temps (d’1 a 5 minuts), sempre i quan es
produeix una situació que volem eliminar.
Un exemple d’aquesta tècnica, és el següent: davant un
comportament agressiu d’un infant, el portem al “racó de
pensar”, lloc establert de forma fixa a la sala. S’aconsella
aprofitar el temps d’espera perquè l’infant faci un dibuix o
una redacció sobre el problema del que es pot parlar després
tots junts.
S’ha d’explicar al fill/a clarament el funcionament de la
tècnica (a on, quant de temps, per què, etc.), tot posant-nos
a la seva alçada per establir un adequat contacte visual, i
sobre tot deixar-li clar quina conducta inadequada portarà
com a conseqüència l’aïllament. Només s’ha de fer servir la
tècnica per un comportament inadequat; una vegada superat
aquest, es podrà intentar amb un altre. És convenient
comprovar que l’infant ha entès el que esperem d’ell.
Quan acabi el temps pactat hauríem de preguntar a l’infant
per què l’hem portat al racó, per tal d’assegurar-nos que
efectivament ens ha entès.
12