Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies
Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies
Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Pasos a seguir <strong>per</strong> negociar:<br />
1. I<strong>de</strong>ntificar el problema entre les parts (pare, mares i fills/es).<br />
2. Proposar solucions <strong>per</strong> les parts i escollir una que sigui<br />
a<strong>de</strong>quada <strong>per</strong> a totes elles.<br />
3. Decidir que farà cada part <strong>per</strong> posar en pràctica aquesta solució<br />
i proposar les conseqüències que s’aplicaran si alguna <strong>de</strong> les<br />
parts no compleix el que s’ha acordat. Aquestes conseqüències<br />
han <strong>de</strong> ser proporciona<strong>de</strong>s i lògiques amb la situació que s’està<br />
tractant.<br />
4. Posar en pràctica la solució i analitzar si funciona. A vega<strong>de</strong>s<br />
pot ser necessari fer alguns ajustaments en els acords que<br />
s’han pres.<br />
• Quan els processos <strong>de</strong> negociació no funcionen pot ser <strong>per</strong><br />
alguna <strong>de</strong> les següents causes:<br />
— Complir només a vega<strong>de</strong>s el que s’ha acordat o aplicar les<br />
conseqüències només a vega<strong>de</strong>s.<br />
— Sentir llàstima <strong>de</strong> l’altre part.<br />
— Estar massa preocupat pel que pensen els altres.<br />
— Parlar massa.<br />
— Escollir un moment no apropiat.<br />
— Sentir i transmetre hostilitat.<br />
— Tenir motius ocults.<br />
— Fer <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectiu <strong>per</strong> controlar a l’altre.<br />
— No confiar en l’altre.<br />
Fitxa 52<br />
“Cas <strong>per</strong> aplicar el mèto<strong>de</strong> “guanyar-guanyar”<br />
en la resolució <strong>de</strong> problemes i la negociació”<br />
En el següent exemple, el pare d’en Joan (15 anys) crida l’atenció<br />
al seu fill <strong>per</strong>què passa molt temps parlant pel telèfon fix <strong>de</strong> casa,<br />
el que impe<strong>de</strong>ix que altres membres <strong>de</strong> la família puguin parlar<br />
també o rebre truca<strong>de</strong>s i, a més, la factura <strong>de</strong> <strong>de</strong>speses que arriba<br />
últimament és excessiva.<br />
- Pare: Joan, <strong>de</strong>ixa ja <strong>de</strong> parlar <strong>per</strong> telèfon i vine a dinar. No fas més<br />
que parlar i parlar i si vol trucar-nos algú no ens n’assabentarem.<br />
A més, es dispara la factura!<br />
- Joan (arriba a la taula): Què exagerat! No veig que estigui tant <strong>de</strong><br />
temps parlant <strong>per</strong> telèfon!<br />
- Pare: Sembla que et fa gràcia el que dic. Doncs no té cap gràcia.<br />
- Joan: Bé, Es que sembla que a tu et molesta que parli amb els meus<br />
amics!<br />
- Pare: Ah sí? ! El que em molesta és que estiguis penjat tot el dia al<br />
telèfon i <strong>de</strong>sprés hagi <strong>de</strong> pagar jo la factura.<br />
- Joan: Doncs tu també parles molt <strong>per</strong> telèfon.<br />
- Pare: El que em faltava, que no pogués jo utilitzar el telèfon! Apa,<br />
<strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> dir bestieses abans <strong>de</strong> que m’escalfi...!<br />
- Joan: (murmurant): Bah, quin fàstic! Sempre igual, sempre ha <strong>de</strong><br />
ser el que ell digui...!<br />
SESSIÓ 9<br />
155