Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies

és una conseqüència lògica i proporcionada
a la proposta de Joan. Ell no està totalment
d’acord amb això, però en el fons entén la
postura del seu pare.
Idea 2: Joan no vol limitar el temps de les
trucades.
Idea 3: Tant Joan com el seu pare estan
d’acord en que es podrien assignar
determinades hores a cadascun per utilitzar
el telèfon.
- Pare: Tenim dues idees en les que sembla que
estem d’acord: augmentar-te el saldo del
mòbil si tu ajudes a pagar-lo amb la propina
i assignar hores per a l’ús del telèfon fix.
Quina volem?
- Joan: Jo vull que augmentis el saldo del meu
mòbil per poder utilitzar-lo quan jo vulgui.
Joan i el seu pare acorden que augmentaran
una mica el saldo del mòbil de Joan. Quan
Joan necessiti parlar més temps del que és
possible amb aquest saldo, i utilitzi el telèfon
fix, se li descomptarà l’import de les trucades
de la seva propina (Pas 3. Decidir què farà
cada part per posar en pràctica aquesta
solució i proposar les conseqüències que
s’aplicaran si alguna de les parts no compleix
lo acordat. Aquestes conseqüències han de
ser proporcionades i lògiques amb la situació
que s’està tractant).Decideixen també que
provaran cóm funciona aquesta solució
durant dues setmanes i en aquest moment
tornaran a parlar del tema (Pas 4. Posar en
pràctica la solució i analitzar si funciona.
A vegades pot ser necessari fer alguns
ajustaments en els acords que s’han pres).
A vegades, el procés de negociació es pot
interrompre abans d’arribar a un acord si no
apareix una solució vàlida en aquest moment
per a ambdues parts. Si això succeeix, pot
ser que les parts decideixin tornar a intentarho
en algun altre moment des del Pas 2,
proposant noves solucions per ambdues
parts. Tot i això, si el problema necessita
resoldre’s de forma immediata i tots els
esforços que s’han fet per intentar-ho de
mutu acord no aconsegueixen resultats
perquè el fill no es vol implicar raonablement
en allò, llavors pot ser que el pare tingui de
prendre la decisió per sí mateix en aquest
moment. Més endavant potser pugui tornar
a oferir al seu fill una nova oportunitat de
discutir el problema. Podria expressar-ho de
la següent manera:
«Sembla que ara no podem trobar una solució
raonable que ens agradi als dos, així que jo
decidiré de moment.
A lo millor podem tornar a parlar sobre això
en uns dies per veure si estem més disposats a
posar-nos d’acord».
En ocasions pot passar que el fill es negui
totalment a negociar. També en aquest
cas pot ser que el pare tingui de prendre
la decisió, però li haurà donat ja al fill
l’oportunitat d’expressar-se encara que no la
vulgui acceptar, i ell sabrà que aquest és un
gest de respecte per part del seu pare, encara
que no ho vulgui reconèixer davant seu. Per
tant, la decisió que prengui el pare no podrà
ser entesa com una imposició.
SESSIÓ 9
157