Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies

sexuals desprotegides), en etapes posteriors del seu
desenvolupament. 2,3 i 4 Tenir problemes de comportament
a l’adolescència també està associat a menys probabilitats
de tenir en propietat un habitatge als 30 anys i més
probabilitats de tenir parella amb baix nivell educatiu i
5 i 6
desocupada als 30 anys.
Arrel d’aquestes evidències i necessitats es va crear el
“Programa d’habilitats i competències parentals”, que
està basat en el “Programa-Guía para el desarrollo de
competencias emocionales, educativas y parentales”,
elaborat per la Dra. Raquel-Amaya Martínez González,
de la Facultat de Ciències de l’Educació a la Universidad
de Oviedo, amb la col·laboració del Ministerio de
Sanidad y Political Social l’any 2009. El “Programa de
desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies” de
l’Agència de Salut Pública de Barcelona conté elements
nous, com ara la participació dels nens i nenes a les sessions
o la introducció d’estratègies de control de resposta, amb
la finalitat d’assimilar-se més a les propostes i avenços
dels últims estudis d’investigació sobre programes efectius
d’habilitats parentals. 7
El “Programa d’habilitats i competències parentals” té
com a objectiu promoure la parentalitat positiva. Aquest
programa pretén ser una eina per als pares i mares a l’hora
de manegar situacions quotidianes amb els seus fills/
es, alhora que pretén potenciar aspectes decisius en la
generació de les dinàmiques i relacions familiars.
2 Fergusson DM, Horwood LJ, Lynskey M. The childhoods of multiple problem adolescents: A
15-year longitudinal study. J Child Psychol Psychiatry. 1994;35:1123-1140.
3 Broidy LM, Nagin DS, Tremblay RE, Bates JE, Brame B, Dodge KA et al. Developmental
trajectories of childhood disruptive behaviors and adolescent delinquency: A six-site, crossnational
study. Dev Psychol. 2003;39:222-245.
4 National Institute for Health and Clinical Excellence. Health Development Agency. Teenage
pregnancy and parenthood: a review of reviews. [Accés en 13 d’Abril 2011]. Disponible a: http://
www.nice.org.uk/niceMedia/documents/teenpreg_evidence_briefing_summary.pdf.
Es pretén facilitar que pares i mares adquireixin estratègies
personals, emocionals i educatives que els permetin
implicar-se d’una manera eficaç en la construcció
d’una dinàmica de convivència familiar positiva i en el
desenvolupament de models parentals adequats per a
infants i joves. A la vegada coneixem que molts programes
comunitaris poden incrementar la percepció d’eficàcia
col·lectiva, el creixement de la resiliència en les famílies i
la generació de xarxa social de recolzament mutu entre els
participants. 8
D’aquest recurs s’espera que contribueixi a que les famílies
puguin prevenir i afrontar de forma constructiva problemes
i conflictes familiars que puguin arribar a produir efectes
negatius en el desenvolupament personal del seus membres,
ja siguin aquests menors o adults.
5 Ermisch J. Does a ‘teen-birth’ have longer-term impacts on the mother? Suggestive evidence
from the British household panel survey. Institute for Social and Economic Research, 2003.
Deputies.
6 Pevalin DJ. Outcomes in childhood and adulthood by mother’s age: evidence from the 1970
British cohort study. Institute for Social and Economic Research, 2003.
7 Kaminski JW, Valle LA, Filene JH, Boyle CL. A meta-analytic review of components associated
with parent training program effectiveness. J Abnorm Child Psychol. 2008;36:567–89.
8 Lundahl B, Risser HJ, Lovejoy MC. A meta-analysis of parent training: moderators and
follow-up effects. Clin Psychol Rev. 2006;26:86–104.
4