Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies

Suggeriments
per al
moderador/a
L’autonomia: els hàbits, les rutines i els límits
Les rutines, els hàbits i els límits proporcionen als nostres
fills/es seguretat per afrontar-se al món que els envolta:
les rutines permeten que la criatura pugui anticipar
esdeveniments que ja reconeix del seu entorn; les normes
dins l’entorn familiar serveixen perquè l’infant aprengui
on són els límits.
Si a cada etapa de la vida ensenyem als fills/es tot això
que estan preparats per aprendre, es sentiran encantats
de fer-ho, ja que gaudeixen aprenent. Hem de tenir molta
paciència i mantenir una actitud positiva: no podem
córrer el risc de retardar un aprenentatge perquè tenim
pressa i no hi ha temps per menjar tranquil, vestir-se amb
ajuda o recollir les joguines. Si volem que el nostre fill/a
sigui una persona autònoma, hem d’ensenyar-li, a les
primeres etapes de la seva vida, tot això que està preparat i
disposat a aprendre. Si no fos així, dependrà de nosaltres,
ja que no podrà realitzar tasques que sí podria fer.
La responsabilitat de tot pare i mare consisteix en fer valer
als seus fills/es per si mateixos i de vegades posem fre al
seu aprenentatge realitzant nosaltres el que podrien fer ells.
Els hàbits són formes de comportament adquirides a
partir d’un aprenentatge o per mitjà de l’experiència. És
molt important doncs, que des de la primera etapa escolar
el nen/a vagi adquirint hàbits que li permetin una millor
realització de les activitats quotidianes amb seguretat i
autonomia. El manteniment d’un hàbit demana un vetllar
constant i continuat per aconseguir l’autonomia basada
en l’autoregulació i en el propi domini.
SESSIÓ 10
Acabar allò que s’ha començat, tenir polidesa, ordre
i planificació és el que trobem darrere d’una actitud
responsable. Podem parlar, també, d’aquells hàbits
relacionats amb el saber estar: seure a taula i menjar de
tot, conversar, col·laborar i aportar, ser prudent i esperar
tenen a veure amb els altres, amb l’adaptació a l’entorn i
a poder respondre a les inesperades i diferents situacions
que la pròpia vida presenta. Tot això s’educa i cal una
seqüència basada tant en la repetició constant com en el
modelatge per part de les persones adultes que estan al
costat dels fills/es.
Per exemple, difícilment podrem educar als nostres fills/es
en la pràctica esportiva si mai ens movem del sofà nosaltres
mateixos, o no seran persones endreçades si no mantenim
un ordre i neteja a casa nostra com a pares i mares.
Convé posar-se d’acord amb els mínims relacionats amb
hàbits, rutines i límits que volem aplicar dins de la nostra
família amb la parella i/o pare/mare.
També és rellevant transmetre i verbalitzar les raons per les
quals de vegades la norma es trenca: “avui no ens banyarem
perquè hem arribat tard a casa i estem molt cansades”.
Com que els hàbits són repeticions de rutines s’ha de
promoure una reflexió sobre l’esforç sostingut per part de
l’adult que s’ha de realitzar quan volem introduir una rutina
165