Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies

Suggeriments
per al
moderador/a
L’ús del llenguatge parental i la seva influència
en el desenvolupament dels fills/es
Si entenem que el llenguatge estructura el pensament
no podem deixar de promoure la comunicació constant
entre els pares i mares i els seus fills/es. Durant la
vida del nen hi ha èpoques específiques en que es dóna
una reorganització de l'estructura psicològica i del
desenvolupament psicoafectiu i la infantesa és una etapa
clau en aquest aspecte. La comunicació entre pares i fills/
es i l’ús que es fa del llenguatge s’ha d’adaptar a l’etapa
evolutiva del fill/a: quan són nens petits normalment
es comuniquen jugant, sense llenguatge. Hem de saber
trobar la seva forma de comunicació, que sovint passa pel
joc o el dibuix.
Hem de fer que el nen/a trobi satisfacció per comunicarse,
un mitjà per expressar el que pensa i sent, així com
un fil conductor del que el nen/a fa i del que pensa fer.
Encara que no parli, si actua pensa. Amb la seva actuació
pressuposem que pensa, si hi posem llenguatge elaborem
el seu propi llenguatge. El nostre llenguatge és una eina
de suport per l'activitat del nen. Aquest cas es refereix
a nens que no usen el llenguatge per comunicar-se i
nens amb un llenguatge desestructurat (tots dos fins als
3 anys com a màxim). El nostre llenguatge facilita que
ell/a tingui elements lingüístics per desenvolupar el seu
propi llenguatge, per això, l’activitat de pares i mares ha
de ser la de donar vocabulari que representi la realitat
quotidiana del nen; construir amb paraules la realitat que
l’envolta.
La funció del llenguatge és bàsica pel desenvolupament
de l'ésser humà, ja que a través d'aquest, ens
comuniquem amb els altres i és, alhora, la base del nostre
desenvolupament cognitiu (pensament, raonament,
memòria...). Els nens aprenen la llengua que es parla al
SESSIÓ 10
seu entorn, ja que no existeixen disposicions biològiques
que els predeterminin a parlar un determinat llenguatge.
Tant punt neixen, els nens van desenvolupant els
processos de socialització, utilitzant per això l'entorn
que els envolta. Els encarregats d'aquest procés són els
agents socials (persones, institucions...). La socialització
suposa l'adquisició de valors, normes, costums, rols
i coneixements, que serviran per a possibilitar el
desenvolupament de la persona en el seu entorn familiar
i social. En aquesta etapa infantil, els agents socials que
major influència exerceixen són les persones pròximes
al nen, és a dir els pares, germans, avis, etc. En etapes
posteriors, encara sense perdre la seva influència, deixen
pas a institucions, sobretot centres educatius, i cada
cop més als mitjans de comunicació. La repetició del
llenguatge parental permet la interiorització de normes,
la socialització i l’afecció. El nen es socialitza mitjançant
unes normes que s'estableixen dins de l'àmbit familiar i
a la societat. Durant els primers anys de vida, les normes
imposades pels seus pares, els permeten anar discernint
el què és i el què ha de ser.
S’ha de respectar i promoure que els pares i mares puguin
expressar-se amb els seus fills/es fent servir el registre
de la seva llengua materna. Només si expressen les seves
emocions i el que senten amb seguretat poden realitzar
una bona comunicació amb els fills/es.
166