Un crim imperfecte - Labutxaca

van decidir instal.lar-se quan suposadament es van casar
i on ell diu que va néixer.
Aquesta hàbil dispersió genealògica li serveix per explicar
que malgrat aquests cognoms pata negra tan espectaculars
i el suculent patrimoni familiar que hauria
d’haver heretat (ja que es presenta també com a fill únic,
per no embolicar més la troca), la família Masdéu-Canals
Sáenz de Astorga no sigui coneguda a Barcelona. El
meu germà també s’encarrega d’esbombar, per justificar
la seva magra economia, que la seva és una d’aquelles famílies
antigues, inevitablement vingudes a menys, que
endinsen les arrels del seu arbre genealògic en obscurs
cognoms aristòcrates que es remunten a algun punt confús
d’una confusa edat mitjana.
—El pare —acostuma a explicar el Borja (a partir
d’ara faré servir el nom amb el qual tothom el coneix i
que jo mateix m’he acostumat a emprar)— no va saber
adaptar-se als temps moderns i va acabar perdent el patrimoni.
Ho havia invertit tot a l’empresa familiar, allà, a
Santander, i n’havia guanyat molts, de calés... Però els
temps van canviar —continua amb el posat seriós i deixant
anar un sospir—. Hi va haver la famosa reconversió
i, a més, va tenir un problema gros amb Hisenda, que no
va ser culpa seva, esclar, sinó d’un coi de comptable que
li va fer perdre un munt de diners... —diu abaixant els
ulls i sacsejant el cap, amb un punt d’orgull i de resignació
fatalista però sense que li tremoli gens la veu.
Malgrat ser bessons, el meu germà Borja i jo no ens
assemblem gens. Ben mirat, fins i tot ni semblem germans.
Ell tira a la banda de la mare, més espigada i optimista,
i jo a la del pare, rabassuda i taciturna. De fet, el
10