Un crim imperfecte - Labutxaca

—Encara no ho he decidit —va somriure, però jo
sabia que en aquell moment estava pensant en una altra
cosa. En l’avançament que en podíem treure.
Vam acabar-nos el cafè amb llet, que amb tanta xerrameca
s’havia refredat, i vam posar-nos en marxa. Ja
era gairebé migdia. Com que era d’hora, vaig arribar-me
fins a casa per fer un mos, prendre una dutxa i canviarme
de roba.
La Montse, la meva dona, acostuma a tenir força
feina als migdies i no ve mai a dinar a casa. Abans treballava
com a psicòloga, que de fet és la seva professió,
en un institut de secundària situat en un dels barris perifèrics
que encerclen Barcelona. Quan amb la reaparició
sobtada del Borja la nostra vida va fer un tomb, la
Montse no va trigar a deixar la feina, de la que n’estava
fins al capdamunt, i ella i dues amigues més van obrir
un Centre Alternatiu de Benestar Integral a Gràcia, a
tocar de la plaça de la Virreina. La Montse i les seves
amigues van tenir sort, perquè van aconseguir uns baixos
destrossats però força espaiosos i amb un lloguer
més que assequible ja que als pisos de dalt vivien una
vintena d’okupes. S’hi van haver de gastar uns quants
calés per transformar el que havia estat el magatzem
d’uns drapaires en un espai d’atmosfera new age, però
he de reconèixer que els va quedar prou bé i que el negoci
va tirant. En un ambient de colors suaus, llums indirectes,
música ètnica i espelmes perfumades, la Montse
i les seves altres dues sòcies ofereixen una panòplia de
teràpies alternatives, des de massatges orientals i tractaments
de bellesa fins a tècniques per guarir l’insomni o
aprimar-se; també hi fan cursets de ioga, de sànscrit i de
23