Un crim imperfecte - Labutxaca

d’aquests restaurants de menú a vuit euros i mig, tot
confiant que el marit de la Lídia Font estigués en el cert
respecte dels hàbits de la seva dona.
Un cop dinats, vam tornar a apostar-nos a ca la Lídia
Font. Va sortir de casa cap a dos quarts de cinc.
Aquesta vegada anava a peu i semblava tenir pressa. S’havia
canviat de roba i s’havia vestit de manera més informal.
Al passeig de la Bonanova va aturar un taxi, que la
va deixar a la porta d’una perruqueria que no es trobava
gaire lluny de casa seva. Hi va entrar i s’hi va estar ben
bé tres hores, mentre nosaltres ens moríem de fàstic i de
fred dintre del cotxe i jo em mossegava la llengua per no
treure un altre cop l’assumpte de la Lola. A quarts de
vuit tocats, quan va sortir de la perruqueria, ja s’havia
fet fosc, de manera que no vam poder apreciar els resultats
de les hores que s’havia passat allí dins. Vam tornar
a seguir-la fins a casa seva i ens hi vam estar fins al voltant
de les nou de la nit. Llavors vam veure arribar l’Audi
del nostre client i vam decidir que demà seria un altre
dia.
Al matí següent la Lídia Font se’n va anar a comprar
a El Corte Inglés en taxi. La vam seguir per dins dels magatzems,
no fos cas que hagués quedat allí amb el seu
amant. Es va passar ben bé dues hores emprovant-se
pantalons i bruses a les boutiques de la planta de senyores.
Va remenar molt però no va comprar gairebé res.
Després va pujar a la cafeteria, es va beure un cafè amb
llet i s’hi va passar cosa d’una hora parlant pel mòbil i
fumant. Cap a un quart de dues va baixar a la secció de
perfumeria i va adquirir, entre altres potingues, una
ampolla de Chanel n.º 5 (sempre m’he preguntat si exis-
104