Un crim imperfecte - Labutxaca

està avesat a fer servir els coberts adequats per cruspir-se
una llagosta, mentre que jo sempre acabo demanant
carn i donant per bo el vi quan me’l fan tastar.
Tots dos som socis (i els únics empleats) d’una mena
d’agència d’assessorament, com l’anomenem nosaltres,
que s’anuncia a les targetes i el paper de carta com a
«Trau Asesores, Sociedad Limitada». De fet, el nom que
el Borja havia triat al començament era Tau, una lletra
grega que, a més de fer referència al nostre signe del zodíac
compartit, Taure, no és una paraula ni catalana ni
castellana, la qual cosa semblava el més adient tenint en
compte les coses estranyes que passen en aquest país
amb això de la llengua. Tanmateix, a la impremta es van
equivocar, però el Borja, que és una mica supersticiós, va
pensar que era un senyal i va decidir donar per bona la
pífia i rebatejar amb aquest nom la nostra societat. A mi,
la veritat, «trau» em recorda a «forat», segurament perquè
així és com el Borja té sempre els comptes i les butxaques:
foradades. Però és que al meu germà petit li
agrada viure bé, i quan pot, que tampoc és gaire sovint,
no s’està de res.
De fet, no es pot dir que Trau Asesores sigui una empresa
de debò perquè no existeix com a tal en el registre.
De tota manera, la mena de feina que fem no s’escau
amb les factures i la paperassa. L’assessorament que oferim,
i que ens demanen els clients, és massa confidencial
perquè hi hagi contractes per escrit, i encara menys informes
i factures. Ara bé, no queda malament tenir un
despatx on rebre els clients i targetes amb els nostres
noms i telèfons impresos sobre paper car. Com diu el
Borja, això ens dóna un aire de respectabilitat que fa que
14