Un crim imperfecte - Labutxaca

sense estar-ne gaire convençut—. No cal que donis explicacions
sobre el fet que és casada —potser si la Lola el
veia acompanyat d’una mossa, desistiria d’intentar lligar
amb ell.
—Perquè no pot ser —em va tallar—. Au va, posa’t
l’abric que hem d’anar per feina. Tinc l’Smart aparcat a
baix, i no sé tu, però jo abans d’engolir els martinis de la
Mariona necessito un cafè. Quins collons de fred que fa
avui...!
Vam arribar-nos fins al bar de la cantonada i, mentre
ens escalfavem a base de fum i cafè, el Borja va aprofitar
per fullejar les pàgines de societat de l’ABC i jo per informar-me
dels disgustos que el món ens donava aquell
dia. Un quart d’hora més tard, enfilàvem carrer Mandri
amunt i, quan passaven un parell de minuts de la una,
després d’haver patit una mica per trobar aparcament,
vam plantar-nos al davant de la casa de la distingida i
immensament rica Mariona Castany.
72