Un crim imperfecte - Labutxaca

ellera de color castany (a la qual un cop al mes l’Iranzo
afegeix alguns reflexos rossos, n’estic convençut), i li encanten
les corbates de seda, els vestits creuats d’estil
anglès i els mocassins italians. Jo prefereixo la pana i els
texans, les camises de quadrets, apelfades a l’hivern, i les
sabates de cordons. Tot i que tenim més o menys la mateixa
alçada (fem sobre l’u setanta-cinc), jo li trec uns
dotze quilos, i això que no es pot dir que estigui gras.
Potser és veritat que faig una mica de panxeta, tampoc gaire,i,tal
com li passava al pare, començo a tenir entrades,
que provo de dissimular. Els cabells que resisteixen, que
per sort encara són molts, estan adquirint un to gris
que inexplicablement no aconsegueix atorgar-me un
aire més distingit, ni tan sols imitant el Borja m’hi poso
gomina i me’ls pentino cap enrere, i mentre que la seva
pell sempre està bronzejada amb un envejable to daurat
gràcies a una botiga de raigs uva que té a sota mateix de
casa, la meva té un aspecte més aviat lletós gairebé tot
l’any. El Borja passa pel gimnàs almenys tres cops per
setmana i està en forma, mentre que jo en tinc prou i
massa amb la gimnàstica que em toca fer els dissabtes,
quan a casa fem neteja general, i la que faig una estona
cada dia amb el petit mentre la Montse prepara el sopar.
El Borja és de dretes (per una qüestió d’estètica, diu) i jo
continuo sent un no-votant desencantat d’esquerres.
He de reconèixer que, el que és a mi, em costa molt
poc posar-me vermell quan dic alguna mentida, encara
que es tracti d’una bola innocent, mentre que el Borja
només se n’hi posa, de vermell, quan sense voler se li escapa
alguna confidència amb aire de ser veritat. Al restaurant,
ell sap triar el vi no només en funció del preu i
13