Un crim imperfecte - Labutxaca

trobat amb un quadro que està a la venda i on resulta
que la model retratada és la meva dona —va deixar anar
finalment.
—Potser és justament això, que la seva dona volia
donar-li una sorpresa... —va insinuar el Borja—. Potser
pensava fer-li un regal, ara per Nadal.
—No ho crec —va negar amb el cap—. Vaig descobrir
aquest quadro per casualitat, en un catàleg que em
va arribar per correu (la pintura és una de les meves
afeccions i estic subscrit a les publicacions d’algunes galeries).
Resulta que el retrat en qüestió formava part d’una
exposició col.lectiva que es feia a París, i el quadro va
aparèixer reproduït a plana sencera al catàleg de l’exposició.
El pintor —va afegir— és català, un artista força
conegut entre els entesos. Pel que he llegit, es veu que ara
viu a Barcelona, però no en sé res més. Em penso que
no ha exposat gaire, aquí a Espanya... Però esclar —va canviar
de posició i va agafar aire—, imaginin la meva sorpresa
quan vaig descobrir que una de les models retratades
era la Lídia, la meva dona. I tot això a una conegudíssima
sala d’art de París!
Hi ha moltes maneres de descobrir que la teva parella
t’és infidel, però no es podia negar que aquesta n’era una
de ben peculiar. El Borja es va adonar que jo feia esforços
perquè no se m’escapés el riure i em va mirar malament.
—Potser no és ella. Potser només hi ha una gran
semblança entre la model i la seva muller —va proposar
el meu germà. Semblava el més lògic, i començava a
pensar que ens trobàvem davant un marit gelós i paranoic.
No seria el primer cop.
—No, no —va moure el cap—. A banda que li reco-
34