Un crim imperfecte - Labutxaca

a festes i gresques i d’intentar trobar un altre cop l’amor
de la seva vida. Tanmateix, no deixava de malparlar dels
homes i d’esbombar que, a ella, el que li agradaria en realitat
seria ser lesbiana per poder prescindir dels mascles.
Des que es va separar del marit vivia tota sola en un
piset al carrer Princesa, a tocar del passeig del Born, que
tan aviat estava endreçat i net com una patena, amb un
ordre que fins i tot resultava una mica maniàtic, com
semblava una quadra. No tenia fills i es passava moltes
hores a casa nostra. A l’estiu, des de la separació, es gastava
fortunes fent turisme d’aventura a països exòtics;
després repetia vacances familiars amb nosaltres, durant
les quals ens explicava les seves gestes amoroses entre
glop i glop de gintònic. Aquells viatges, però, mai no
semblaven provar-li gaire i sovint tornava més ensopida
del que havia marxat.
El Borja, segons m’havia dit la Montse, li va fer patxoca
des del primer dia. La nit de la festa no va deixar de
marcar-lo ni un moment, qualsevol hauria pogut adonarse’n.
He de reconèixer que aquell vespre la Lola estava
maca. S’havia vestit tota de negre, i malgrat el fred, no se
n’havia estat de lluir un generós escot que li deixava a l’aire
els mugrons quan s’ajupia. També duia ulleres de carei,
rectangulars i allargades, amb les motllures i els vidres de
color verd llima (tot i que em penso que ella no en necessita
pas, d’ulleres), i una minifaldilla i unes botes negres
de mitja canya que li donaven un aire una mica marcial.
El que jo no entenia era com el Borja s’havia deixat
ensarronar. Potser havia estat el cava, o potser era que la
Lola, en el fons, no li desagradava tant com deia. De fet,
sota tot aquell embolcall estrambòtic hi havia una dona
95