Un crim imperfecte - Labutxaca

va aixecar i es va posar el visó amb la parsimònia de qui
vol exhibir poder mentre s’acomiadava tota tibada, estirant
el coll i amb una ganyota de menyspreu. Aquesta
vegada no va pagar el compte i va marxar del bar d’una
revolada.
El desconegut no només semblava amoïnat, sinó
també abatut. Continuava allí assegut, amb cara de desconcert,
i vaig veure que li demanava una beguda al
cambrer. Jo no sabia què fer i, com que havia de triar entre
espiar-lo a ell o seguir-la a ella, vaig optar per això últim
mentre intentava desesperadament comunicar-me
amb el Borja, que devia trobar-se sota terra perquè el seu
telèfon no tenia cobertura.
La Lídia Font va creuar el carrer i va entrar en una
perfumeria que hi ha just al davant del Zurich i s’hi va
estar com un quart d’hora ensumant i remenant potingues.
Va comprar unes sals de bany i uns sabons de colors,
que va pagar amb una targeta de crèdit, va agafar
un taxi i va enfilar cap a casa.
Quan finalment vaig aconseguir parlar amb el Borja,
vaig descobrir que encara estava pel centre intentant
aparcar l’Smart. Com que era relativament d’hora, vam
quedar per prendre una copa. Estava ansiós perquè li expliqués
tot el que havia passat.
—Noi, això de conduir pel centre de Barcelona la
setmana abans de Nadal és un fàstic —em va dir pel mòbil—.
Necessito un Cardhu. Agafa un taxi i ens trobem
al Harry’s d’aquí a vint minuts.
El Harry’s és una mena de cocteleria una mica tronada
que hi ha a l’Eixample. Normalment el freqüenten
parelles de mitjana edat ben vestides que no semblen pas
110