Un crim imperfecte - Labutxaca

El Borja va insistir a convidar ell i em va proposar
que anéssim a fer un volt per aclarir-nos una mica. Vam
enfilar Rambla amunt fent esses i, quan érem a tocar de
la plaça Catalunya, em va fer pujar en un taxi tot dient
que volia ensenyar-me una cosa.
Vam arribar-nos fins al despatx que tenim al carrer
Muntaner, on el Borja encara no havia fet instal.lar aquelles
falses portes. Durant un temps, fins i tot a mi em va
fer creure allò de la secretària. Adoptant un to professional
que no li coneixia, em va explicar el cas que tenia entre
mans: un assumpte relacionat amb unes valuoses
joies que havien desaparegut d’una herència. Havia de
vigilar els moviments de la persona que suposadament
havia fotut mà al joier, per si les exhibia en públic o intentava
vendre-se-les. El familiar perjudicat, que era una
persona coneguda, preferia no contractar una agència
de detectius professional i volia que l’assumpte es portés
amb la màxima discreció.
Vaig estar meditant la seva proposició durant una
setmana. Com que les coses anaven tan malament a
casa, amb la Montse, i no sabia com sortir-me’n d’aquell
embolic amb la Raquel, vaig pensar que havia tocat
fons i que era difícil que les coses empitjoressin.
From lost to the river, em vaig dir a mi mateix en un dels
pocs actes de coratge que he tingut a la meva vida. Vaig
acceptar l’acomiadament, la indemnització i l’oferta del
meu germà. Havia arribat el moment d’escapar d’aquella
vida que ja no funcionava. Vam invertir la indemnització
de l’acomiadament en el negoci de la Montse i les
coses van començar a rutllar. Als quaranta-dos anys,
gràcies al meu germà petit, vam començar una nova
64