Un crim imperfecte - Labutxaca

More documents

Recommendations

Info

<strong>Un</strong>a vegada més, el Borja tenia raó. La Lídia Font havia quedat per dinar amb una amiga, que també anava parapetada amb les seves bosses respectives. Quatre Corte Inglés contra dues Boulevard Rosa es podia considerar un empat tècnic, potser amb un lleuger avantatge per a la Lídia Font. En aquesta ocasió, la relació entre les dues dones semblava molt més distesa. Segons el Borja, que les havia seguit fins a l’interior del restaurant, s’havien saludat efusivament, i tot semblava indicar que es tractava d’una de les seves amigues riques. D’altra banda, la Lídia Font feia la impressió de ser una dona massa intel.ligent per cometre en públic alguna indiscreció amb un home que no fos el seu marit, sobretot en un restaurant luxós com aquell. Així doncs, les vam deixar fer, i el Borja i jo vam anar a menjar unes tapes en un bar més modest que hi havia al davant. Quan un parell d’hores més tard va sortir del restaurant, vam seguir-la fins a una altra botiga de mobles, a prop del lloc on havia dinat. S’hi va estar una mitja hora, i després va tornar cap a casa amb nosaltres al darrere. En arribar, vam esperar-nos una estona dins el cotxe, per si de cas, però cap a dos quarts de vuit el Borja i jo vam decidir que era hora de plegar i d’anar-nos-en cap a casa. Aquell vespre jugava el Barça i no era qüestió de fer tard. Els següents dies no hi va haver gaires novetats. Botigues, amigues, més botigues i algun acte social, de vegades acompanyada del marit. Dijous a la tarda va anar a comprar amb la seva filla, una adolescent pàl.lida i esquifida que clarament no havia heretat la bellesa seductora de la seva mare. Finalment divendres, a última hora, la Lídia Font ens va donar una sorpresa. 106
8 Acabaven de tocar les set de la tarda i ja s’havia fet fosc. El Borja i jo estàvem cansats i una mica tips de muntar guàrdia a casa del Lluís Font. Teníem ganes de plegar i, a més, sabíem que aquell vespre els Font tenien convidats. Gairebé ens disposàvem a engegar el cotxe per tocar el dos quan la Lídia Font va sortir de casa amb el visó posat i el pas decidit, i va agafar un taxi al passeig de la Bonanova. El taxi va enfilar cap al centre i no ens va quedar altre remei que seguir-la amb l’Smart. —Però, ¿es pot saber on coi va aquesta dona, a aquestes hores? Amb l’embús que hi ha! —va exclamar el Borja. Eren quarts de vuit i el taxi va començar a baixar per Balmes. Ens acostàvem al formiguer. —No sé pas on l’aparcarem, nosaltres, el cotxe. Mira com està tot! —El Borja odiava conduir pel centre—. Hauràs de baixar tu i seguir-la mentre jo busco aparcament —va decidir sense deixar-me cap opció a protestar. —Et trucaré al mòbil per dir-te on som. Millor deixa el cotxe al pàrquing. Potser torna a anar de botigues... —Déu meu! <strong>Un</strong> altre cop no! —va suplicar el meu germà. 107
Page 1:
Un crim imperfecte www.labutxaca.ca
Page 4 and 5:
© Teresa Solana, 2006 La primera e
Page 7:
Primera part
Page 10 and 11:
van decidir instal.lar-se quan supo
Page 12 and 13:
é què, però alguna cosa hi té,
Page 14 and 15:
està avesat a fer servir els cober
Page 16 and 17:
esquerdada d’un costat, i sis cad
Page 18 and 19:
gueixi la teva dona (o la teva aman
Page 20 and 21:
nera emmerdats), no vam tenir altre
Page 22 and 23:
molt escurat li demana calés a la
Page 24 and 25:
cuina vegetariana, i, des de fa uns
Page 26 and 27:
—Bona tarda. El senyor Masdéu, s
Page 28 and 29:
—No, i, a més, amb l’escalfor
Page 30 and 31:
3 —Disculpe el retraso —va dir
Page 32 and 33:
un guant. Els cabells li tiraven a
Page 34 and 35:
trobat amb un quadro que està a la
Page 36 and 37:
gust que això em suposaria persona
Page 38 and 39:
el vestit. Els llavis eren d’un v
Page 40 and 41:
cap, una mica ofès—. Nosaltres s
Page 42 and 43:
—Confio que d’aquí a un parell
Page 44 and 45:
putat tenia les mans fredes. Les me
Page 46 and 47:
4 —O sigui que el Borja-Mari vind
Page 48 and 49:
creu. Una vegada, una amiga de la M
Page 50 and 51:
pijes, catedràtics d’universitat
Page 52 and 53:
que de vegades sembla viure una mic
Page 54 and 55:
estat adquirit per un banc més imp
Page 56 and 57: sense veure’ns. Ell havia viscut
Page 58 and 59: semblaven homes de negocis fent neg
Page 60 and 61: ser matricular-me a la facultat de
Page 62 and 63: o bé mai no l’havien començat o
Page 64 and 65: El Borja va insistir a convidar ell
Page 66 and 67: 5 —¿Hi vols espelmes, al pastís
Page 68 and 69: e als llavis que més aviat sembla
Page 70 and 71: Potser es deu a les bromes que va h
Page 72 and 73: sense estar-ne gaire convençut—.
Page 74 and 75: la Mariona Castany no n’havia tor
Page 76 and 77: La Mariona Castany és d’aquestes
Page 78 and 79: era política, com semblava, aquell
Page 80 and 81: llarga i esmolada... —va fer una
Page 82 and 83: Mariona Castany derivava cap a aque
Page 84 and 85: —Esto, Marcelo, hágame el favor
Page 86 and 87: via cobrar un bon sou, possiblement
Page 88 and 89: L’ordinador que tenim al despatx,
Page 90 and 91: càrrec important en una protectora
Page 92 and 93: —O sigui que ja ho saps... —va
Page 94 and 95: —Doncs, ¿saps a què ha portat?
Page 96 and 97: astant bonica i força bleda. Malgr
Page 98 and 99: duia un vestit pantaló de color gr
Page 100 and 101: Aleshores es va treure les ulleres
Page 102 and 103: dada i amoïnada, i gesticulava mol
Page 104 and 105: d’aquests restaurants de menú a
Page 108 and 109: El taxi va continuar pel carrer Pel
Page 110 and 111: va aixecar i es va posar el visó a
Page 112 and 113: —¿A quin restaurant anireu? Espe
Page 114 and 115: ment luxós, cosa que em va sorpren
Page 116 and 117: El Lluís Font se l’escoltava en
Page 118 and 119: aquell moment va entrar la secretà
Page 120 and 121: xar damunt la taula els cinc mil eu
Page 122 and 123: fitar aquells dies per descansar i
Page 124 and 125: —Però, ¿què dius? Si avui és
Page 126 and 127: mentari—. No estan els temps per
Page 128 and 129: —Xssssst! Abaixa la veu, home!
Page 130 and 131: i un davantal i una còfia de color
Page 132 and 133: adopten l’aire d’un somni. Aque
Page 134 and 135: l’havia cruspit el Borja, l’alt
Page 136 and 137: —¡Un momento! —va fer el polic
Page 138 and 139: vam quedar al saló amb dos policie
Page 140 and 141: —Ah! —vaig fer sense acabar d
Page 142 and 143: gat—. I pel que fa als veïns, no
Page 144: que no sé pas d’on el traurem, u
show all

Un crim imperfecte - Labutxaca

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?