Un crim imperfecte - Labutxaca

El Borja no en té pas, de cotxe, però sovint condueix
l’Smart bicolor de la Merche. Suposo que queda una
mica ridícul que dos homes com nosaltres, fent la feina
que fem, ens desplacem per Barcelona amb un cotxe
blanc i vermell que no passa gens desapercebut i que té
un aire més aviat femení, però és el que hi ha. La Merche
també té un Audi platejat, molt més senyor, però al Borja
no li deixa conduir gairebé mai.
La nòvia del meu germà és una d’aquestes advocades
fiscalistes que guanyen un grapat de diners i que, entre
el vestit i les joies, sempre porten almenys mig quilo
a sobre. Per no parlar de la perruqueria i dels diferents
tractaments de bellesa: que si les arrugues, que si la
cel.lulitis, que si el gimnàs... La Merche és quatre anys
més gran que nosaltres, i el cert és que malgrat els seus
esforços els aparenta. Pel que m’ha explicat el Borja, només
en potingues es gasta cada mes el que jo cobro com
a sou.
No és una dona especialment bonica, però podríem
dir que s’ha fet a si mateixa a base de calés. El nas retocat
(i pel que sembla també els pits i el cul), el bronzejat
permanent, el ros oxigenat però impecable dels cabells,
els vestits de Chanel cap amunt... La nòvia del Borja
sempre porta la cabellera pentinada com si acabés de
sortir de la perruqueria, massa encartonada pel meu
gust, i no l’he vista mai sense maquillar. Acostuma a deixar
al seu voltant la flaire d’un perfum molt intens, i
també suposo que força car, que a mi personalment em
desagrada una mica. Tota ella és excessiva, com el visó
que es planta a sobre per anar a treballar encara que no
faci fred. Sempre té pressa i va pel món amb un somriu-
67