Un crim imperfecte - Labutxaca

L’ordinador que tenim al despatx, un Mac molt bonic,
d’aquells transparents, el va recollir el Borja d’un
contenidor d’escombraries i no funciona. Per això, quan
necessitem aconseguir informació, faig servir l’ordinador
de les bessones, un PC baratet que va prou bé. És increïble
les coses que s’hi poden arribar a trobar, però
s’ha d’anar amb compte. El Borja, per exemple, té penjada
la seva falsa biografia en una pàgina d’internet.
—Són gairebé les tres —va dir quan vam ser davant
la porta de casa meva—. ¿Et passo a recollir a les sis?
—¿Segur que no vols pujar a fer un mos? Puc preparar
alguna cosa...
—Després dels martinis de la Mariona, estic una
mica espès. Prefereixo passar per casa i jeure una mica.
Aquest vespre tinc partida.
—Com vulguis. ¿Què en penses, de tot plegat?
—Està clar que aquesta mossa va tenir un embolic
amb el pintor —va sentenciar el Borja—. Potser encara
el té. Sospito que serà un assumpte desagradable.
—Sobretot per al marit. Sembla mentida que en ple
segle xxi les banyes encara continuïn movent el món!
—I, ¿què vols? —va somriure—. Aquest invent de la
monogàmia... Tota la vida amb la mateixa dona...
—Doncs t’asseguro que a mi ja m’està bé —vaig
dir recordant que la nit passada, després de la tertúlia,
la Montse havia tornat a casa més tard i alegre que de
costum.
Eren gairebé les tres quan vaig arribar a casa. La
Montse ja hi era. Havia decidit plegar d’hora per ocupar-se
de la festa i vam dinar plegats un plat de pasta i
una amanida. Com que estàvem sols, li vaig suggerir que
88