Un crim imperfecte - Labutxaca

aquell moment va entrar la secretària amb tres tallats i li
va recordar que encara tenia una llarga llista de trucades
pendents.
—¿I l’home del Zurich? —va preguntar quan la secretària
va haver tancat la porta—. ¿Vol dir que no s’estaven
barallant com dos enamorats? —Aquest cop la
pregunta es dirigia directament a mi, que havia estat l’únic
testimoni ocular de la trobada—. Potser hi havia alguna
mena de relació entre ells... —va proposar.
—No, no, de cap manera —vaig sacsejar el cap—.
Estic segur que entre aquell home i la seva dona no hi
havia cap relació... íntima. No semblava pas la mena d’home
que pogués impressionar una dona com la seva. Vull
dir que..., no sé, que aquell home més aviat tenia aspecte
d’oficinista o de venedor...
—Bé. Intentaré consultar l’agenda de la Lídia, a
veure si hi surt algun nom. Mentrestant, mentre nosaltres
som a Baqueira, potser podrien dedicar-se a esbrinar
més coses sobre aquest Pau Ferrer. Ara per ara és
l’única pista que tinc, i vull pensar que aquest quadro
—i va assenyalar el paquet que hi havia darrere la porta—
és l’únic retrat que ha fet a la Lídia. Si n’hi hagués
d’altres circulant...
—Per això mateix creiem que ens caldrà anar a París
—va improvisar el Borja—. Podríem aprofitar aquests
dies que seran fora per fer una investigació sobre el terreny.
No sabia pas com li explicaria, jo, a la Montse que
me n’havia d’anar de viatge, i justament a París, precisament
pocs dies abans de Nadal. A casa hi hauria esbroncada.
Feia anys que la Montse parlava d’anar a passar-hi
118