Un crim imperfecte - Labutxaca

d’un mal lleig... —I afegeix—: El Borja és una mica com
si fos nebot meu. Tracteu-lo bé, ¿eh?
La Mariona Castany ha obert moltes portes al Borja
i és un pou d’informació, tot i que no n’estic del tot segur
que no s’olori que el Borja, amb tot allò de la seva
mare, en realitat li pren el pèl. Em fa l’efecte, però, que té
prou intel.ligència, sentit de l’humor i savoir faire per seguir-li
la veta i, a sobre, divertir-s’hi. Sempre recorrem a
ella quan volem saber alguna xafarderia sobre algun personatge
de la classe alta de Barcelona, amb la qual ella
s’acostuma a relacionar perquè duu una vida social molt
activa. Però no és una tafanera, sinó més aviat una veritable
mestra en l’art d’aconseguir i manegar informació.
És una dona discreta, informada i eficient. En tot moment
sap què ha d’explicar, com ho ha d’explicar i a qui.
Se sap la vida i miracles de tothom, però tanmateix no és
de les que corren a agafar el telèfon per fer safareig amb
les amigues quan s’assabenten d’alguna notícia suculenta.
Diuen que més d’un matrimoni s’ha salvat gràcies a
la seva discreció i els seus consells.
—Mariona, necessitem que ens expliquis el que sàpigues
de la Lídia Font —li va demanar el Borja—. La
coneixes, ¿oi?
—¿Ja sabeu on us fiqueu?
Aquella pregunta, formulada amb un to no gens innocent,
ens va alarmar una mica. Nosaltres només volíem
saber què es comentava a l’upper side de Barcelona sobre
la Lídia Font. Quina mena de persona era, si tenia
fama de tenir embolics amb altres homes, si s’avenia
amb el marit... Si tot plegat es reduïa a una qüestió de
banyes i d’un marit gelós o preocupat per la seva car-
77