Un crim imperfecte - Labutxaca

1
El meu germà Borja no es diu Borja. Es diu Pep (o Josep).
Els seus cognoms tampoc no són Masdéu-Canals
Sáez de Astorga. Tots dos ens diem Martínez, per la banda
del pare, i Estivill, per la de la mare.
A diferència del Borja, és a dir, del Pep, jo conservo
el nom i els cognoms amb què em van batejar els
pares: Eduard (Eduardo encara al DNI) Martínez Estivill
a seques. El meu germà, en canvi, es diu (o més
aviat es fa dir) Borja Masdéu-Canals Sáez de Astorga,
malgrat que en el seu carnet d’identitat, caducat des de
fa bastants anys, hi figura com a José Martínez Estivill,
nacido en Barcelona, hijo de Rosa y de Francisco. Esclar
que ningú no n’està al corrent, que el Pep (és a dir, el
Borja) i jo som germans. Germans bessons, per més
inri. Per no saber-ho, ni tan sols no ho sap la meva
dona.
Els pares eren de Barcelona, tots dos, si bé per la
banda paterna els avis i els besavis procedien de Sòria.
En el cas de la família imaginària del Borja-Pep, segons
ell explica, el pare era de Lleida, el fill petit d’una família
amb un important patrimoni de terres de conreu i ramats
de vaques lleteres a l’Alt Urgell, i la mare una pubilla
rica de Santander, ciutat on els falsos pares del Borja
9