Un crim imperfecte - Labutxaca

cap, una mica ofès—. Nosaltres som catòlics, esclar, però
no d’aquesta mena. Suposo que per això a hores d’ara
encara no sóc el candidat oficial del partit.
—Tot sembla indicar que l’acabaran escollint. No
sembla que hi hagi gaires alternatives —vaig dir recordant
el que havia llegit a la premsa—. ¿Quan es reuneix,
la comissió que ha de triar el candidat? Deu ser aviat,
¿no? Les eleccions no estan pas tan lluny...
—Just després de festes —va confirmar—. Hi ha hagut
algunes pressions, però suposo que me’n sortiré.
—I va afegir, com si no les tingués totes—: Si tot això no
acaba malament, esclar...
—No té per què —va fer el Borja amablement—.
Gràcies per la franquesa, això fa més fàcils les coses. Hi
començarem de seguida, a treballar-hi, i el mantindrem
informat. —El meu germà va fer una petita pausa i va
gargamellejar—. D’això, necessitarem un xec...
—Esclar, esclar, ja hi comptava. —Va treure’s de la
butxaca de l’abric el talonari i una Parker d’or—. ¿Tres
mil anirà bé?
—L’avançament és sempre de cinc mil —va mentir
el Borja.
—Déu n’hi do... Això és bastant més de mig quilo...!
—El nostre potencial client va deixar anar un esbufec.
No hi feia res, que fos un home ric. La pela és la pela.
—Si no li va bé en aquest moment... Podem trobarho
un altre dia —va gallejar el Borja fent-se el desmenjat—.
No hi ha pressa.
El Lluís Font va semblar ofendre’s una mica i jo vaig
tenir un petit atac de pànic. I esclar que hi havia pressa,
escurats com estàvem! El Borja s’havia passat, dema-
40