Un crim imperfecte - Labutxaca

—¿Quina mena d’indagacions? —va preguntar entre
encuriosida i amoïnada—. ¿Que no us dediqueu a
assessorar sobre inversions, tu i el Borja?
—Esclar, però els quadros i les obres d’art també són
inversions, ja ho saps...
—Doncs no entenc què dimonis tenen a veure els
vostres negocis amb això que dius que ha passat —va argumentar
la Montse—. ¿Hi han entrat lladres? ¿Que
potser la mort ell? Ah, esclar, és això...! Un altre cas de
violència de gènere!
—Dona, no ho crec... —vaig dir mentre em vestia.
Tant de bo el Borja arribés aviat i m’estalviés l’interrogatori—.
Potser ha estat un robatori, com dius...
—No sé per què us hi heu d’embolicar, en una cosa
així... —va rondinar—. Un dia de Nadal...! I, a més, si hi
ha polítics pel mig, val més que vagis amb compte. Ja sabem
com les gasten... —va alçar les celles i es va posar seriosa—.
Fes-me cas i no t’hi emmerdis, Eduard. Tinc un
pressentiment estrany, un no-sé-què aquí, a l’estómac.
—El que hi tens és el dinar de Nadal, com jo. A més,
no puc pas deixar penjat el Borja.
—¿Dius que és un diputat? —va demanar la Montse
encuriosida—. ¿De quin partit? ¿És de dretes o d’esquerres?
—Doncs mira —vaig haver de confessar— resulta
que és de dretes.
—O sigui que treballes per a ells... —em va fer sentir
com si m’hagués venut a un grup d’extraterrestres que
haguessin vingut a envair el planeta.
—¿Que els preguntes, tu, a les teves clientes, quin
partit voten? —vaig fer-me l’escandalitzat pel seu co-
125