Un crim imperfecte - Labutxaca

6
La Mariona Castany vivia tota sola en una de les poques
torres modernistes que queden al passeig de la Bonanova,
a la zona alta de Barcelona, amb un majordom argentí
que xerrava pels colzes i una minyona filipina a qui
mai no se li sentia la veu. Era un casalot enorme, decorat
amb un gust car i exquisit, al qual s’accedia a través d’un
magnífic jardí que s’estenia com un petit bosc per la part
del darrere. Per un dels murs exteriors de la casa s’enfilava
una immensa buguenvíl.lia que a l’estiu i a la tardor
s’omplia de flors de color porpra que donaven a la torre
l’aire d’un conte de fades. Un gruixut tapís vegetal d’heura
de fulla fosca, antiga com la casa, aïllava completament
la torre i el jardí del món exterior.
Havia heretat aquella casa i tota la fortuna familiar
en morir el seu pare un parell d’anys després que ho fes
la seva mare. Hereva universal d’un patrimoni que, ni
volent-ho, aconseguirien polir-se les properes cinc generacions
dels Castany, la Mariona es negava rotundament
a vendre aquella torre, tot i que sovint les agències trucaven
a la porta per oferir-li veritables fortunes. En altres
temps, les exclusives festes i concerts que s’hi celebraven
eren l’enveja d’amigues i enemigues, però, des
que se li va morir el marit de cop i volta, d’un atac de cor,
73