Un crim imperfecte - Labutxaca

cuina vegetariana, i, des de fa uns mesos, organitzen
teràpies de grup per deixar de fumar (de les quals s’encarrega
la Montse, tot i que ella encara no ho ha deixat
del tot). Els dijous fan tertúlies literàries, a les quals sovint
assisteixen poetes d’aquells que s’autoediten els
versos tirant mà de fotocopiadora o esgarrapant subvencions
públiques gràcies a tenir un oncle treballant a
la Generalitat, que per cert acaben força tard, invariablement
en un bar de tapes que hi ha al barri. Al migdia,
a l’hora de dinar, el Centre sempre és ple de clientes, de
manera que jo acostumo a pessigar alguna cosa allà on
em trobi, sovint acompanyat del Borja. Aquell dia, com
que m’havia de canviar de roba, vaig haver de passar per
casa. Vaig tenir prou temps de preparar-me una amanida
i una truita a la francesa de dos ous, que vaig cruspirme
amb un parell de llesques de pa amb tomàquet i una
cerveseta, de fer la migdiada i de llegir El Periódico en
versió catalana (el Borja em té prohibit que porti aquest
diari sota el braç pels barris on normalment ens movem).
Amb una mica de mandra al cos, vaig sortir de casa
que eren ben bé tres quarts de quatre. El cel estava completament
encapotat i semblava a punt de ploure, la qual
cosa volia dir que els carrers aviat s’omplirien d’embussos
i que misteriosament els semàfors deixarien de funcionar.
Havia oblidat el paraigua, però com que es feia
una mica tard vaig decidir no tornar a casa a buscar-lo,
resignat a mullar-me si finalment queia un ruixat. Vaig
haver d’esperar l’autobús una estona, però a un quart de
cinc ja era al despatx.
Acomplint el ritual, vaig fer servir el perfum de la
24