Un crim imperfecte - Labutxaca

—I, ¿com és? ¿Quin aspecte té?
—¿L’home del Zurich? —vaig preguntar.
—No, el Pau Ferrer. Diu que han vist fotografies...
—Doncs...
—Passa dels seixanta —em va interrompre el Borja,
que per aquestes coses s’explica millor que jo—. De fet
—va tornar a consultar l’agenda—, va néixer el 1941 (o
sigui que té seixanta-quatre anys), però es conserva prou
bé, les coses com siguin. Té aspecte d’artista, i es veu que
té diners.
—No m’estranya. Amb el que fa pagar pels seus quadros...
—va fer el diputat alçant les celles.
—En realitat li vénen de família, sobretot per part
de la mare, que era francesa —va continuar el Borja—,
però es veu que ell també n’ha fet uns quants, amb això
de la pintura. Ha viscut molts anys a França, a París, on
és força conegut. Segons les nostres informacions, a principis
dels noranta va decidir instal.lar-se a Barcelona,
però es va emprenyar força perquè volia muntar una
fundació i no va trobar ningú que li fes costat. Fa uns
anys es va comprar una nau immensa a Sant Just Desvern,on
viu i té l’estudi. Gasta fama de bohemi i de ser
una mica extravagant. I és... —el Borja va fer una pausa
i va abaixar el to de veu— d’esquerres. Pacifista i tot
això...
—Només faltava això! —va dir el Lluís Font deixant
anar un sospir i abaixant els ulls—. La Lídia embolicada
amb un d’aquests...
—En realitat, això encara no ho sabem —vaig dir
per animar-lo.
Es va encendre un cigarret i ens en va oferir. En
117