Un crim imperfecte - Labutxaca

vida. Malgrat els ensurts i les dificultats, no me n’he penedit
mai.
Pel que fa a la Raquel, el Borja em va assegurar que
ell s’encarregaria de treure-me-la de sobre. No sé com,
però el fet és que d’un dia per l’altre va deixar d’assetjarme
i desaparegué misteriosament de la meva vida. Es
veu que ella i el Borja van tenir una conversa, però no
tinc la més mínima idea de què li devia dir. Només sé
que quan me la vaig trobar per casualitat un dia, comprant
dins d’uns grans magatzems, em va mirar amb
cara esverada i em va dir que ni m’hi acostés.
—No se t’acudeixi ni mirar-me! —va exclamar fent
una ganyota de fàstic.
Vaig tocar el dos tan de pressa com vaig poder i vaig
anar a explicar al Borja el que havia passat.
—Doncs fes-li cas —va ser l’única cosa que va dir
mentre se li escapava un somriure murri.
Com que conec el meu germà i jo sempre he estat
una mica covard, no vaig gosar preguntar-li res més.
65