Un crim imperfecte - Labutxaca

afegir intentant que sonés afalagador—, potser algun
dia Molt Honorable...
Això darrer ho vaig dir perquè el Borja s’adonés de
la mena de personatge que teníem al davant. Com que
ell només fulleja El Mundo o l’ABC, i molt de passada,
no n’està gaire al corrent, de la política catalana, tot i que
sospito que tampoc de l’altra. El meu germà justifica el
seu desinterès dient que la política l’avorreix i que, si fa
no fa, els polítics són tots iguals, tant si són de dretes
com si són d’esquerres. Ara bé, si li preguntes on passa
les vacances la Preysler o en quin mes d’embaràs està la
Infanta, en aquesta mena de qüestions el Borja és tot un
expert.
Mentalment, mentre el Lluís Font i jo havíem mantingut
aquella insípida conversa sobre el temps, havia intentat
recordar el que sabia del personatge que ara teníem
assegut al sofà del rebedor. El diputat Lluís Font era
un dels dos líders que es disputaven el poder al seu partit
(no diré quin, només que els seus diputats i regidors
són dels que tenen el col.legi electoral a l’avinguda Pearson).
Potser arribaria a ser candidat a la presidència de la
Generalitat, tot i que dubto que arribés mai a aconseguir
el tractament de Molt Honorable. Pertanyia al sector
moderat del partit i tenia fama de prudent i d’assenyat.
Pel que havia llegit a la premsa, a Espanya, entre els seus,
no estava especialment ben considerat. A més, era del
Barça, la qual cosa no ajudava, i passava per ser un entès
en qüestions de futbol malgrat no dedicar-se als negocis
immobiliaris, si més no obertament.
Físicament era un home no gaire alt, prim, pulcre i
elegant. El vestit gris marengo que duia li esqueia com
31