ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

51
Gràcies a la guixa
Aiguafort i aiguatinta brunyida
156 × 205 mm
Durant aquests mesos en què la gana es va ensenyorir de Madrid, entre finals de novembre
del 1811 i l’agost de 1812, tots els aliments escassejaven, i els que es venien
era a preus molt més alts del que qualsevol família d'artesans podia permetre's.
Mancant el pa a molts madrilenys, com ens diu Mesonero Romanos, van sobreviure
gràcies a les guixes que se solien emprar en l'alimentació dels animals. Amb elles es
feia una espècie de coques, o picades i barrejant-les amb aigua calenta es feien farinetes.
Tenien l'inconvenient, però, que si es menjaven molt sovint podien provocar latirisme,
una malaltia paralitzant que podia portar a la mort. Amb tot, van salvar molts
humils de morir de gana. En aquesta composició piramidal, Goya va destacar l'actitud
solidària i caritativa d'una dona que distribueix les guixes entre un grup de necessitats.
Els rostres dels pobres parlen per si sols de la cruel realitat que estaven vivint els
madrilenys.
108
51
Gracias a la almorta
Aguafuerte y aguatinta bruñida
156 × 205 mm
En esos meses en que el hambre se enseñoreó de Madrid, entre finales de noviembre
de 1811 y agosto de 1812, todos los alimentos escaseaban, y los que se vendían lo
eran a precios muchísimo más altos de lo que cualquier familia de artesanos podía permitirse.
A falta de pan muchos madrileños, como nos dice Mesonero Romanos, sobrevivieron
gracias a las almortas o guijas, que se solían emplear para la alimentación
de los animales. Con ellas se hacía una especie de tortas, o machacadas y
mezclándolas con agua caliente se hacían gachas. Pero tenían el inconveniente de
que tomadas de forma asidua provocaban el latirismo, una enfermedad paralizante
que podía llevar a la muerte. Aun con todo, salvaron a muchos humildes de morir de
hambre. En esta composición piramidal Goya destacó la actitud solidaria y caritativa
de una mujer que distribuye a un grupo de menesterosos las almortas. Los rostros de
los pobres socorridos hablan por sí solos de la cruel realidad que estaban viviendo los
madrileños.