ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

5
I són feres
Aiguafort, aiguatinta brunyida i punta seca
158 × 210 mm
Les dones saragossanes s'enfronten als francesos que han penetrat a la ciutat en diversos
intents per prendre-la. Potser sigui el combat d'unes quantes saragossanes en
l'atac francès del 16 de juny de 1808, en què, com narra Alcaide Ibieca, «dos-cents
dracs francesos van poder penetrar a la ciutat, i van ser rebutjats i morts pel poble:
cinc d'ells que estaven a punt d’escapar-se per la Porta del Portillo foren envestits per
un tropell de dones valentes, i moriren a les seves mans». Amb llances, amb ganivets,
i fins i tot amb càntirs, unes saragossanes es llancen amb ràbia contra els soldats
francesos; la que veiem en primer pla porta el seu fill agafat amb una mà, mentre
amb l'altra clava una llança al ventre d'un francès.
Si no fos aquesta gesta gloriosa, que li havien relatat a Goya durant la seva estada a
Saragossa el novembre de 1808, i que Juan Gálvez i Fernando Brambila van reflectir
en la seva col·lecció de Ruïnes de Saragossa, es podria tractar dels combats del 4
d'agost, quan els francesos van assaltar la ciutat des de Santa Engracia i la Porta del
Carmen, i, havent arribat fins el Coso, van ser rebutjats després d'un combat cos a
cos.
62
5
Y son fieras
Aguafuerte, aguatinta bruñida y punta seca
158 × 210 mm
Las mujeres zaragozanas se enfrentan a los franceses que han penetrado en la ciudad
en varios intentos por tomarla. Quizás sea el combate de unas cuantas zaragozanas
en el ataque francés del 16 de junio de 1808, en que, como narra Alcaide
Ibieca, «doscientos dragones franceses pudieron penetrar en la ciudad, y fueron rechazados
y muertos por el pueblo: cinco de ellos que iban a escaparse por la Puerta
del Portillo son embestidos por un tropel de mugeres valientes, y perecen a sus manos».
Con lanzas, con cuchillos, e incluso con botijos, unas zaragozanas se lanzan con
rabia contra los soldados franceses; la de primer plano lleva a su pequeño agarrado
con una mano, mientras con la otra clava una lanza en el vientre de un francés.
De no ser esa gloriosa hazaña, que a Goya le relatarían durante su estancia en Zaragoza
en noviembre de 1808, y que Juan Gálvez y Fernando Brambila reflejaron en
su colección de «Ruinas de Zaragoza», se trataría de los combates del 4 de agosto,
cuando los franceses asaltaron la ciudad desde Santa Engracia y la Puerta del Carmen,
y, habiendo llegado hasta el Coso, fueron rechazados tras un combate cuerpo a
cuerpo.