13.05.2013 Views

ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

66<br />

Estranya devoció!<br />

Aiguafort, aiguatinta brunyida i brunyidor<br />

177 × 222 mm<br />

Els ‘capritxos emfàtics’ són utilitzats per Goya per criticar durament la nova situació<br />

política després del retorn de Ferran VII a Espanya com a monarca absolut, la derogació<br />

de la Constitució del 1812 i els decrets dels liberals de Cadis el maig de 1814.<br />

En aquests mesos immediatament posteriors, i fins el 1815, faria aquesta darrera<br />

part de gravats que va unir als Desastres com a coda o final de la sèrie de desgràcies<br />

iniciades el 1808. Goya torna a utilitzar un ase, com en alguns dels Capritxos, com<br />

a suport d'una urna amb la mòmia o cos incorrupte d'una monja amb fama de santedat<br />

–la descalça mercedària Mariana de Jesús?– al que ret veneració la gent humil.<br />

El tema es relacionaria amb la rondalla de Samaniego L'ase carregat de relíquies.<br />

L'ase, que representaria l'home sense mèrit i vanitós, creu que és ell qui rep<br />

aquest culte que se li dóna al sant. Uns han interpretat l'escena en el sentit que Goya<br />

fa una crítica de la falsa religiositat, manipulada i supersticiosa enfront de la religiositat<br />

sòbria i austera que havien defensat els il·lustrats cristians. Per a Nigel Glendinning,<br />

més que en clau religiosa hauria d'interpretar-se en clau política, com una crítica<br />

als polítics mesquins i immorals que havia col·locat el nou monarca al seu entorn<br />

absolutista. Ambdues interpretacions, com en altres exemples de Goya, no serien excloents.<br />

Aquest gravat es relaciona temàticament amb el 67.<br />

66<br />

Extraña devoción!<br />

Aguafuerte, aguatinta bruñida y bruñidor<br />

177 × 222 mm<br />

Los caprichos enfáticos son utilizados por Goya para hacer una dura crítica a la nueva situación<br />

política tras la vuelta de Fernando VII a España como monarca absoluto, la derogación<br />

de la Constitución de 1812 y los decretos de los liberales de Cádiz en mayo<br />

de 1814. En esos meses inmediatamente posteriores, y hasta 1815, haría esta última<br />

parte de grabados que unió a los «Desastres» como coda o final en la serie de desgracias<br />

iniciadas en 1808. Goya vuele a utilizar un asno, como en algunos de los «Caprichos»,<br />

como soporte de una urna con la momia o cuerpo incorrupto de una monja con<br />

fama de santidad –¿la descalza mercedaria Mariana de Jesús?– al que rinden veneración<br />

gentes humildes. El tema estaría en relación con la fábula de Samaniego «El<br />

asno cargado de reliquias». El asno, que representaría al hombre sin mérito y vanidoso,<br />

cree recibir ese culto que se le da al santo. Unos han interpretado la escena en sentido<br />

de que Goya hace una crítica de la religiosidad falsa, manipulada y supersticiosa frente<br />

a la religiosidad sobria y austera que habían defendido los ilustrados cristianos. Para Nigel<br />

Glendinning, más que en clave religiosa debería interpretarse en clave política,<br />

como crítica a los políticos medradores, mezquinos e inmorales que había colocado el<br />

nuevo monarca en su entorno absolutista. Ambas interpretaciones, como en otros ejemplos<br />

de Goya, no serían excluyentes. El grabado está en relación temática con el 67.<br />

123

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!