ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social
ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social
ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
66<br />
Estranya devoció!<br />
Aiguafort, aiguatinta brunyida i brunyidor<br />
177 × 222 mm<br />
Els ‘capritxos emfàtics’ són utilitzats per Goya per criticar durament la nova situació<br />
política després del retorn de Ferran VII a Espanya com a monarca absolut, la derogació<br />
de la Constitució del 1812 i els decrets dels liberals de Cadis el maig de 1814.<br />
En aquests mesos immediatament posteriors, i fins el 1815, faria aquesta darrera<br />
part de gravats que va unir als Desastres com a coda o final de la sèrie de desgràcies<br />
iniciades el 1808. Goya torna a utilitzar un ase, com en alguns dels Capritxos, com<br />
a suport d'una urna amb la mòmia o cos incorrupte d'una monja amb fama de santedat<br />
–la descalça mercedària Mariana de Jesús?– al que ret veneració la gent humil.<br />
El tema es relacionaria amb la rondalla de Samaniego L'ase carregat de relíquies.<br />
L'ase, que representaria l'home sense mèrit i vanitós, creu que és ell qui rep<br />
aquest culte que se li dóna al sant. Uns han interpretat l'escena en el sentit que Goya<br />
fa una crítica de la falsa religiositat, manipulada i supersticiosa enfront de la religiositat<br />
sòbria i austera que havien defensat els il·lustrats cristians. Per a Nigel Glendinning,<br />
més que en clau religiosa hauria d'interpretar-se en clau política, com una crítica<br />
als polítics mesquins i immorals que havia col·locat el nou monarca al seu entorn<br />
absolutista. Ambdues interpretacions, com en altres exemples de Goya, no serien excloents.<br />
Aquest gravat es relaciona temàticament amb el 67.<br />
66<br />
Extraña devoción!<br />
Aguafuerte, aguatinta bruñida y bruñidor<br />
177 × 222 mm<br />
Los caprichos enfáticos son utilizados por Goya para hacer una dura crítica a la nueva situación<br />
política tras la vuelta de Fernando VII a España como monarca absoluto, la derogación<br />
de la Constitución de 1812 y los decretos de los liberales de Cádiz en mayo<br />
de 1814. En esos meses inmediatamente posteriores, y hasta 1815, haría esta última<br />
parte de grabados que unió a los «Desastres» como coda o final en la serie de desgracias<br />
iniciadas en 1808. Goya vuele a utilizar un asno, como en algunos de los «Caprichos»,<br />
como soporte de una urna con la momia o cuerpo incorrupto de una monja con<br />
fama de santidad –¿la descalza mercedaria Mariana de Jesús?– al que rinden veneración<br />
gentes humildes. El tema estaría en relación con la fábula de Samaniego «El<br />
asno cargado de reliquias». El asno, que representaría al hombre sin mérito y vanidoso,<br />
cree recibir ese culto que se le da al santo. Unos han interpretado la escena en sentido<br />
de que Goya hace una crítica de la religiosidad falsa, manipulada y supersticiosa frente<br />
a la religiosidad sobria y austera que habían defendido los ilustrados cristianos. Para Nigel<br />
Glendinning, más que en clave religiosa debería interpretarse en clave política,<br />
como crítica a los políticos medradores, mezquinos e inmorales que había colocado el<br />
nuevo monarca en su entorno absolutista. Ambas interpretaciones, como en otros ejemplos<br />
de Goya, no serían excluyentes. El grabado está en relación temática con el 67.<br />
123