ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

58
No s’ha de cridar
Aiguafort, aiguatinta, burí i brunyidor
157 × 211 mm
Goya torna a oposar els famolencs vestits amb parracs, en primer terme, a la gent
acomodada i els militars francesos, que no van patir, o no van patir tant, l'escassetat
d'aliments. Aquests vesteixen elegants, un amb abric i amb esclavina i barret de copa
baix, a l'última moda, i els oficials francesos amb bicornis. El títol que li va donar
Goya possiblement faci referència al fet que els famolencs no haurien de lamentar-se
i gemegar implorant davant dels francesos, calia mantenir-se dignes, i fins i tot rebutjar
les seves almoines. Alguns han interpretat la dona que apareix vestida de blanc
enmig de la composició com una al·legoria d'Espanya, sòbria i digna davant els ocupants
de les seves terres.
58
No hay que dar voces
Aguafuerte, aguatinta, buril y bruñidor
157 × 211 mm
Nuevamente Goya opone a los hambrientos y llenos de harapos, en primer plano,
con la gente acomodada y los militares franceses, que no padecieron o tan apenas la
escasez de alimentos. Éstos visten elegantemente, uno con un sobretodo con esclavina
y sombrero de copa bajo, a la última moda, y los oficiales franceses con bicornios.
El título que le dio Goya posiblemente haga referencia a que los hambrientos no
deberían lanzar sus lamentos y gemidos implorantes ante los franceses, había que
mantenerse dignos, e incluso rechazar sus limosnas. Algunos han interpretado la mujer
que cubierta de blanco aparece en la zona media de la composición como una alegoría
de España, sobria y digna ante los ocupantes de sus tierras.
115