ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

L'ocupació de Madrid per les tropes franceses del mariscal Murat; l'arribada poc després a la capital del nou rei intrús,
Josep I, germà de l'emperador Napoleó, el 20 de juliol de 1808; i l'alegria dels madrilenys amb la sortida precipitada
d'aquest només onze dies després i l'entrada de les tropes espanyoles l'1 d'agost de 1808, després de la victòria de
Bailén (Jaén) sobre els exèrcits francesos, fet que va tenir lloc el 22 de juliol,... tots aquests episodis serien viscuts per
Goya amb gran intensitat.
Pocs dies després van arribar a Madrid notícies des de Saragossa sobre el Primer Setge que havia patit la capital aragonesa
entre el 15 de juny i el 14 d'agost de 1808 per les tropes franceses, així com la fama assolida i valor d'un
jove militar, al que havia retratat uns anys abans i que havia dirigit les tropes defensores de Saragossa, el brigadier
José Rebolledo de Palafox i Melci. Aquest havia estat nomenat per elecció del poble saragossà capità general i governador
polític i militar del Regne d'Aragó en substitució del capità general Juan Guillelmi, i reconegut per la Junta de les
Corts d'Aragó celebrada el 9 de juny de 1808 a Saragossa. Aquests esdeveniments heroics de la seva pàtria aragonesa
van commoure Goya sens dubte. Va conèixer en primera persona el valor dels defensors, així com les circumstàncies
de la defensa exercida pels saragossans i tropes voluntàries allà refugiades enfront dels 14.000 soldats
francesos dirigits pels generals Lefevbre i Verdier.
Poc després d’haver-se aixecat el Primer Setge de Saragossa, Goya va rebre una carta del general José de Palafox, el
defensor de Saragossa, en la qual li demanava que des de Madrid es traslladés a la capital aragonesa «per veure i examinar
les ruïnes d'aquella ciutat, amb la finalitat de pintar les glòries d'aquells naturals», com deia Goya en una carta
dirigida a l'acadèmia de San Fernando del 2 d'octubre de 1808. Goya, però, no podia sortir precipitadament de Madrid
cap a Saragossa, com li demanava Palafox. En primer lloc, tenia la seva dona Josefa Bayeu i el seu fill Javier, la seva
nora Gumersinda i el seu nét Marianito a Madrid. En segon lloc, estava concloent el retrat eqüestre del rei Ferran VII
que l'Academia de San Fernando li havia encarregat a finals del mes de març. Ja havia hagut de suspendre la seva
execució a causa de l'ocupació francesa de Madrid i, un cop alliberada la capital l'agost, l’havia reprès novament fins
a concloure’l i lliurar-lo. En tercer lloc, els camins eren molt perillosos, amb partides de patriotes assetjant els francesos
en retirada. A més, Goya tenia una disminució auditiva greu i necessitava la companyia d'algú que entengués el
llenguatge dels signes i que pogués fer-li d'intèrpret en qualsevol situació. Aquesta persona va ser el seu jove deixeble
Luis Gil Ranz, a qui Goya hauria de convèncer per emprendre amb ell un viatge tan llarg i perillós.
Fos com fos, Goya es va sentir en l'obligació d'acudir a la trucada de Palafox i dels saragossans, i no podia deixar de
manifestar la simpatia i l’admiració que sentia pel comportament heroic dels seus paisans. Fernando de la Serna, quan
va declarar en el procés de depuració que va haver de passar el pintor el març de 1815, va ressaltar l'odi que Goya
sentia vers els francesos invasors, «que es va fer més gran amb la invasió del Regne d'Aragó i ruïna de Saragossa, la
seva pàtria: el monument d'horror de la qual va voler perpetuar en els seus pinzells».
L'encarregat de dur la carta de Palafox a Goya devia ser Juan Lorenzo Calvo de Rozas, comerciant madrileny que s'havia
refugiat a Saragossa després dels esdeveniments del Dos de Maig, i que havia estat nomenat ‘Intendent del Regne
14