ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

causa el va lliurar al governador eclesiàstic de Barcelona, el doctor Avellà, i va ser empresonat durant uns mesos a Cardona.
Tot i així, tots estaven implicats en l'assumpte d'espionatge i traïció de Mn. Coret, i per això no es van presentar
les acusacions concretes. Avellà va haver de callar i donar-li la llibertat.
Lacy també va ser acusat de ser poc eficaç i va ser substituït pel general Copons i Navia a principis del 1813. A continuació,
Copons es va pronunciar en contra de les tàctiques de Lacy i de Mn. Coret, especialment contra la utilització
del verí.
Els autors o participants en la ‘conspiració dels verins’ que van caure en mans dels francesos, van ser jutjats; tot i que
no van ser ajusticiats a causa de les insistents súpliques del vicari general de Barcelona, Francisco Sans i Sala. Van sortir
de la presó quan els francesos deixaren Barcelona. Aquesta seria l'altra cara dels desastres de la guerra.
A Mn. Coret, que en aquest període (1814) residia a Vic a casa del Sr. Ignasi Parrellas, després d'haver demanat les
llicències (de dir missa) al seu bisbe, i malgrat que l'informe del doctor Avellà va ser negatiu, se li va obrir la possibilitat
de poder, almenys, celebrar missa i així poder percebre l'estipendi. No sabem el motiu d'aquesta concessió tan
benèvola per part del bisbe de Barcelona Sichar. Aquest li va posar una condició: Coret havia de deixar la seva amant
espia francesa i examinar-se a la cúria episcopal, de Vic. La reacció de Mn. Coret no va ser massa favorable a examinar-se
de les rúbriques de la missa, ja que es queixa al vicari general Martí Coll de Vic: «Reconec que he pogut estudiar
poc en aquests darrers anys». Per això no es va atrevir a presentar-se als exàmens de les altres llicències (predicar
i confessar). El bisbe Sichar de Barcelona per fi li va concedir per escrit la llicència per celebrar missa, per tenir amb
això la possibilitat de poder viure, o millor dit malviure.
No en sabem res més d'aquest sacerdot enigmàtic. Només que l'any de la seva defunció, el 1824, per aquesta causa
va quedar vacant el benefici de Sant Pere de Caldes de Montbui, del qual ell n’era obtentor.
El jou francès es va fer insuportable a Barcelona, doncs des del 26 de gener de 1812 Catalunya va ser annexionada
a França i dividida en quatre departaments: el del Ter, amb capital a Girona; el del Segre, amb capital a Puigcerdà; el
de Montserrat, amb capital a Barcelona; i el de Boques de l'Ebre, amb capital a Lleida.
El juliol de 1813 Josep I va haver d'abandonar Espanya i el mariscal Suchet va evacuar València i organitzà les seves
últimes línies defensives a Catalunya, fins que finalment, el 25 d'abril de 1814, va signar un armistici amb el general
britànic Wellington. Els francesos sortiren de Barcelona i d'altres places fortes que havien ocupat fins l'últim
moment, com Tortosa, Hostalric i Figueres.
L'estiu del 1814 van tornar a Barcelona els prohoms d'aquesta ciutat que s'havien exiliat. Una part del clergat diocesà
i religiós, però, sofrí una duríssima persecució. Alguns van ser maltractats sense pietat, interrogats com a traïdors
i fins i tot condemnats per col·laboracionistes. A l'Arxiu Diocesà es custodia una gran quantitat d'aquests processos;
però cap és més curiós i més vergonyant que el de Mn. Coret, que era un portent de pocavergonya. Quina llàstima
que no el pintés Goya!
143