ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

1
Pressentiments tristos del que ha d’esdevenir-se
Aiguafort i burí
178 × 220 mm
La imatge del primer gravat dels Desastres, segurament executada per Goya en la darrera
etapa de realització de la sèrie, vers el 1814-1815, quan va fer els ‘capritxos
emfàtics’, resulta impactant, com un toc d’atenció a la sensibilitat de l'espectador. En
un ambient tenebrós, un home agenollat, amb els braços oberts en actitud de desesperació,
mira el cel i sembla preguntar-se: «per què tot aquest desastre que s’apropa
a Espanya i als espanyols?».
Espanya, després d'estar sotmesa al despotisme ministerial de Godoy, amb el consentiment
dels reis Carles IV i Maria Lluïsa, i enmig d'una crisi econòmica, política i
moral, des de finals del 1807 patirà la invasió d'Espanya dels exèrcits de Napoleó
Bonaparte, que vol apropiar-se del país. Això desencadenarà la llarga, terrible i destructora
guerra de la Independència (1808-1814). El protagonista, en la seva actitud,
anticipa en sentit laic la versió religiosa del Crist de l’Oració a l'Hort de les Oliveres,
un petit quadre que Goya regalarà el 1819 als escolapis del col·legi de San
Antón de Madrid.
58
1
Tristes presentimientos de lo que ha de acontecer
Aguafuerte y buril
178 × 220 mm
La imagen del primer grabado de los «Desastres», que debió de ejecutar Goya ya en
la última etapa de realización de la serie, hacia 1814-1815, cuando hizo los «caprichos
enfáticos», resulta impactante, como un aldabonazo en la sensibilidad del espectador.
En un ambiente tenebroso, un hombre arrodillado, con los brazos abiertos
en actitud de desesperación, mira hacia el cielo y parece preguntarse: ¿por qué todo
el desastre que se avecina para España y para los españoles?
España, tras estar sometida al despotismo ministerial de Godoy, con el consentimiento
de los reyes Carlos IV y María Luisa, y en medio de una crisis económica, política
y moral, padecerá desde finales de 1807 la invasión de España por los ejércitos de
Napoleón Bonaparte, que se quiere adueñar del país. Ello desencadenará la larga, terrible
y destructora Guerra de la Independencia (1808-1814). El protagonista, en su
actitud, anticipa en sentido laico la versión religiosa del Cristo de la «Oración en el
Huerto de los Olivos», cuadrito que Goya regalará en 1819 a los escolapios del colegio
de San Antón de Madrid.