ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

doncs des de feia anys Goya signava «Francisco de Goya». Jeannine Baticle va considerar la possibilitat de què no fos
seva la signatura autògrafa, i per tant que potser algú va signar per ell per cobrir-li les espatlles.
El diumenge 22 de gener de 1809 Josep I feia la seva entrada solemne a Madrid. En el consell de ministres del 17
de febrer, el govern intrús va decidir que els consellers i funcionaris que no haguessin jurat fidelitat al rei en el termini
de tres dies es considerarien dimitits i cessats dels seus càrrecs. Per això la Real Academia de Bellas artes de San Fernando
va celebrar Junta General Extraordinària el 27 de febrer, presidida pel viceprotector, don Bernardo de Iriarte, en
la qual els acadèmics assistents van jurar fidelitat per escrit, i el secretari José Munárriz els va donar certificació d'aquest
jurament. El nom de Francisco de Goya no apareix en la relació d'assistents en l'acta de la junta, i tampoc en
la relació que, reclamada pel ministre de l'interior del govern josefí, Manuel Romero, li va remetre l'1 de març de 1809
el secretari de l'acadèmia amb els noms dels acadèmics que havien jurat fidelitat al rei Josep en aquella junta general
extraordinària del 27 de febrer. Com interpretar aquesta inassistència de Goya a una sessió tan important?, com
una indisposició? per la seva actitud patriòtica, evita jurar fidelitat al rei intrús?, com una absència del pintor de Madrid?
Són interrogants que continuen oberts sobre la presència de Goya a Madrid en aquests mesos que van de desembre
del 1808 fins l’abril del 1809.
El desembre i gener de 1809 els francesos van reprimir amb molta violència i de manera sanguinària els moviments
insurreccionals espanyols a les rodalies de Madrid, incendiant la vila de Chinchón, d'on era capellà Camilo Goya, germà
del pintor, i actuant amb la mateixa duresa a Colmenar Viejo, coincidint més o menys amb una ofensiva de l'exèrcit
espanyol del duc de l’Infantado contra els francesos a terres de Cuenca, que va acabar amb una derrota a Uclés el 13
de gener. Sens dubte, el que van poder veure els dos fugitius, i el que li explicaria el seu germà Camilo sobre el saqueig
i incendi de Chinchón pels francesos, va quedar reflectit en alguns dels seus Desastres.
Tenim molt poques referències de Goya l'any 1809. El 26 de març d'aquest any apareixia al Diario de Madrid una
relació de pintors residents a Madrid que haurien d'aportar un total de 50.800 rals com a part d'un emprèstit obligatori
de 20 milions de rals que havia imposat el govern josefí per a cobrir les despeses de l'administració reial i de la
cort. Goya va ser gravat amb 3.200 rals, com Mariano Maella i com Joaquín Inza. El primer document, però, que tenim
signat per Goya aquest any és la carta que dirigí el 5 de maig de 1809 al secretari de l'Academia de San Fernando,
José Munárriz, reclamant-li que se li paguessin els 150 doblons pel retrat de Ferran VII que havia pintat per al saló de
sessions de l'acadèmia. Això no deixava de ser un atreviment, doncs el monarca reconegut com a legítim per la majoria
del poble espanyol, Ferran VII, no era el que regnava a Madrid. Sens dubte, l’acadèmia havia estat donant llargues
a l'assumpte, ja que la situació política no era la favorable precisament, i, a més, segurament no hi havia diners per
fer-li el pagament del deute a Goya. Quan en un nou escrit a l'acadèmia, del 27 de març de 1814, i en un nou context
polític, quan ja havia estat expulsat d'Espanya el rei intrús i els ocupants francesos, Goya torni a reclamar el pagament
dels 9.000 rals pel retrat eqüestre de Ferran VII, al·legant escassetat i necessitat de subsistir, dirà que «hagués
estat inútil i imprudent fer qualsevol reclamació d’una quantitat semblant» en aquelles circumstàncies, oblidant que ja
18