ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

En aquests anys del 1810-1812 Goya va seguir preparant al seu taller, amb tota discreció i reserva, els dibuixos i part
dels gravats que conformarien la sèrie dels Desastres de la Guerra, mentre els madrilenys patien una fam terrible, acompanyada
de malalties associades que acabarien amb la vida de molts. Va ser una fam espantosa, provocada per les
males collites d’aqueslls anys, la falta de conreu de moltes terres a causa de la mobilització dels joves, i les dificultats
en les comunicacions i el proveïment de la capital. Des del setembre de 1811 fins ben entrada la segona meitat del
1812, els madrilenys van patir aquesta fam atroç que va provocar moltes morts. El pa de blat candial que havia tingut
fama a Madrid, va esdevenir quelcom extraordinari, i va haver de ser substituït pel pa fet amb una mescla de sègol,
ordi i, sobretot, amortes, i es van menjar fins i tot els gats i les rates. Els aliments van arribar a preus desorbitats. Les
famílies més riques, a costa de grans sacrificis, amb prou feines podien menjar un pa groguenc que els costava vuit o
deu rals, o substituir-lo per una patata cuita o una galeta seca. Els artesans i jornalers, mancats de treball i de diners,
no podien arribar a més que això, havent d'acontentar-se, si les aconseguien, menjant amortes o guixes, llegums amb
un component tòxic que no podien consumir-se de manera continuada ni en grans quantitats, ja que provocaven latirisme,
una malaltia que es caracteritza per lesions neurològiques i que va afectar bastants madrilenys.
L'espectacle de la gana i la mort pels carrers madrilenys, descrit amb tot detall per Mesonero Romanos, testimoni dels
fets, era dantesc. Goya el va veure, el va patir i el plasmaria en molts dels seus Desastres. Homes, dones i nens defallits
i moribunds s'arrossegaven pels carrers implorant qualsevol aliment de la caritat pública. Eren imatges de desesperació
i angoixa, de laments al costat dels cadàvers dels seus familiars estesos a les voreres i que eren recollits dos
cops al dia pels carros de les parròquies per enterrar-los en fosses o cementiris annexos a elles. Rostres cadavèrics, tristos
i angoixats en un ambient pútrid i fúnebre, diàriament amb cadàvers als carrers; tot això seria plasmat per Goya
amb descarnat realisme en els seus gravats, com un cronista destacat d'aquestes desgràcies.
Goya també va patir la crisi i la carestia d'aliments, i va perdre la seva dona Josefa Bayeu el 20 de juny de 1812, als
65 anys d'edat. Les penalitats passades segurament van tenir molt a veure amb la seva defunció. Uns dies abans, el
13 de juny, s'havia col·locat com a titular del retaule major de l'església de Chinchón (Madrid), el quadre de l’Assumpció
de la Verge, pintat per Goya. La localitat madrilenya havia estat saquejada i incendiada per les tropes napoleòniques
el desembre de 1808, incendi que devia afectar també el mobiliari litúrgic de la parròquia, per la qual cosa va caldre
fer un retaule major nou, amb el llenç titular, que va ser encarregat a Goya, atès que el seu germà Camilo era sacerdot
d'aquesta església, on gaudia d'una capellania que li havia concedit l'infant don Luis de Borbó i que ara depenia
de la comtessa de Chinchón, la seva filla, retratada per Goya en diverses ocasions. És molt significatiu que al bastidor
del quadre, escrit amb llapis, hi hagi una inscripció que diu: «Es va col·locar aquesta pintura el dia 13 de juny de 1812,
essent el capellà rector d'aquesta església el Sr. D. José Robles. La va fer Dn. Francisco Goya, Pintor de Cambra de S.
M. el Sr. D. Ferran VII». És a dir, en ple domini francès de la zona es feia constar que Goya era pintor de Cambra del
rei que es considerava legítim, presoner de Napoleó a França. Això reforça l'opinió de patriota que es tenia de Goya,
en una població, com Chinchón, que odiava els francesos i el govern intrús per l'incendi i destrucció amb què havia
castigat l'actitud combativa i patriòtica dels seus habitants.
20