ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

al deixeble-intèrpret li causaria un pesar molt profund. Amb tota aquesta informació, Goya es va disposar a preparar
dibuixos sobre els efectes de la destrucció bèl·lica, amb els quals pintar després en quadres les escenes més rellevants
de la defensa de la capital aragonesa.
Sabem per Alcaide Ibieca que al llarg del mes de novembre, a part dels dibuixos, Goya va preparar dos esbossos, i en
un d'ells va representar «el fet d'arrossegar els nois, en el xoc del 4 d'agost, pels carrers del Coso, els cadàvers francesos».
Aquest dia, els atacants francesos van trencar les defenses saragossanes i van penetrar a la ciutat fins al cèntric
Coso, però el poble saragossà va rebutjar els atacants en una reacció heroica, causant-los molts morts i ferits, entre
ells el general Verdier, un dels caps de l'exèrcit assetjador. Goya també va realitzar un dibuix que representava Agustina
Zaragoza, coneguda després com ‘d'Aragó’, que, segons refereix en el seu diari Lady Holland, va conservar amb
d’altres també de Goya el general Palafox a la seva habitació, fins que, després de la capitulació de Saragossa el febrer
de 1809, van ser destruïts pels oficials francesos amb els seus sabres. Així mateix faria uns primers esbossos dibuixats
del cap de Palafox, que li havien de servir per fer-li un retrat de cos sencer. Finalment, però, no el va poder dur a
terme fins el 1814, quan Goya va pintar el cèlebre retrat de José de Palafox a cavall que es troba al Museu del Prado.
Entre els dibuixos que li va inspirar la situació saragossana, també n’hi haurien alguns de preparatoris de diverses escenes
que utilitzaria després per als Desastres de la Guerra.
A finals de novembre de 1808, després de la derrota de les tropes de Castaños i Palafox a Tudela davant l'exèrcit francès
del mariscal Lannes, el 23 d'aquest mes, Goya i Luis Gil Ranz van fugir a Fuendetodos (Saragossa), el poble natal de
Goya, situat sis llegües al sud de Saragossa (en l'actualitat a 44 km.), ja que els exèrcits napoleònics es disposaven
a dur a terme el Segon Setge de Saragossa, i mestre i deixeble tenien por de quedar-se atrapats a la ciutat, sense possibilitat
de tornar a Madrid. A Fuendetodos hi vivia des del 1789 el seu germà Tomás Goya, antic daurador i pintor,
amb la seva família, ara dedicat a conrear les terres familiars dels Lucientes i d’altres que havia adquirit amb ajuda del
seu germà Francisco. Tomás Goya, que moriria el 1822 o 1823, era vidu de la seva esposa Polònia Elizondo, que havia
mort el 1799 o 1800, i tenia dues filles, Joaquina i Rafaela, que es van casar amb dos nois joves de Fuendetodos;
la primera amb Nazario Mozota, escrivà reial de Fuendetodos primer, i escrivà de Cambra del Crim de la Reial Audiència
de Saragossa des del 1802, que va ser quan es van traslladar a Saragossa; la segona, Rafaela, es va casar el 1798
amb Ramón Mozota, pagès, i van tenir una desena de fills, dels quals només dues nenes arribarien a ser adultes. Així
doncs, quan Goya va arribar a finals de novembre del 1808 a Fuendetodos, el seu germà Tomás vivia amb la seva
filla Rafaela, amb el seu marit Ramón, i les tres filles que tenien en aquell moment. Ells van ser els que van acollir el
pintor i el seu jove deixeble, que van arribar al poble plens de por per tot el que estava passant a Saragossa i el que
encara havia de passar.
A Fuendetodos, anys després, vers el 1868, quatre ancians, que eren nens i nois quan van conèixer Goya el desembre
de 1808, recordaven que el pintor «era sord i un criat que portava li parlava mitjançant gestos, fent ús d'un abecedari
que encara imiten», com diu Francisco Zapater i Gómez en la seva obra Goya. Noticias biográficas (Saragossa,
16