ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

More documents

Recommendations

Info

66 Estranya devoció! Aiguafort, aiguatinta brunyida i brunyidor 177 × 222 mm Els ‘capritxos emfàtics’ són utilitzats per Goya per criticar durament la nova situació política després del retorn de Ferran VII a Espanya com a monarca absolut, la derogació de la Constitució del 1812 i els decrets dels liberals de Cadis el maig de 1814. En aquests mesos immediatament posteriors, i fins el 1815, faria aquesta darrera part de gravats que va unir als Desastres com a coda o final de la sèrie de desgràcies iniciades el 1808. Goya torna a utilitzar un ase, com en alguns dels Capritxos, com a suport d'una urna amb la mòmia o cos incorrupte d'una monja amb fama de santedat –la descalça mercedària Mariana de Jesús?– al que ret veneració la gent humil. El tema es relacionaria amb la rondalla de Samaniego L'ase carregat de relíquies. L'ase, que representaria l'home sense mèrit i vanitós, creu que és ell qui rep aquest culte que se li dóna al sant. Uns han interpretat l'escena en el sentit que Goya fa una crítica de la falsa religiositat, manipulada i supersticiosa enfront de la religiositat sòbria i austera que havien defensat els il·lustrats cristians. Per a Nigel Glendinning, més que en clau religiosa hauria d'interpretar-se en clau política, com una crítica als polítics mesquins i immorals que havia col·locat el nou monarca al seu entorn absolutista. Ambdues interpretacions, com en altres exemples de Goya, no serien excloents. Aquest gravat es relaciona temàticament amb el 67. 66 Extraña devoción! Aguafuerte, aguatinta bruñida y bruñidor 177 × 222 mm Los caprichos enfáticos son utilizados por Goya para hacer una dura crítica a la nueva situación política tras la vuelta de Fernando VII a España como monarca absoluto, la derogación de la Constitución de 1812 y los decretos de los liberales de Cádiz en mayo de 1814. En esos meses inmediatamente posteriores, y hasta 1815, haría esta última parte de grabados que unió a los «Desastres» como coda o final en la serie de desgracias iniciadas en 1808. Goya vuele a utilizar un asno, como en algunos de los «Caprichos», como soporte de una urna con la momia o cuerpo incorrupto de una monja con fama de santidad –¿la descalza mercedaria Mariana de Jesús?– al que rinden veneración gentes humildes. El tema estaría en relación con la fábula de Samaniego «El asno cargado de reliquias». El asno, que representaría al hombre sin mérito y vanidoso, cree recibir ese culto que se le da al santo. Unos han interpretado la escena en sentido de que Goya hace una crítica de la religiosidad falsa, manipulada y supersticiosa frente a la religiosidad sobria y austera que habían defendido los ilustrados cristianos. Para Nigel Glendinning, más que en clave religiosa debería interpretarse en clave política, como crítica a los políticos medradores, mezquinos e inmorales que había colocado el nuevo monarca en su entorno absolutista. Ambas interpretaciones, como en otros ejemplos de Goya, no serían excluyentes. El grabado está en relación temática con el 67. 123
67 Aquesta no ho és menys Aiguafort, aiguatinta brunyida, punta seca, burí i brunyidor 179 × 220 mm Tres gentilhomes o nobles vestits amb casaques antiquades de mitjan segle anterior són els que, fent la mateixa funció portant de l'ase de l'escena anterior, porten en processó l'estàtua de vestir de la Verge de la Soledad. Darrere, un altre fa el mateix amb una estàtua de la Verge d’Atocha. Goya torna a satiritzar la religiositat popular, poc racional i gens il·lustrada, manipulada pels sectors reaccionaris a favor de l'Antic Règim i del poder absolut. Per a Glendinning, aquests gentilhomes vells, vestits anacrònicament, són els servils de l'absolutisme i del reaccionari Ferran VII. El clarobscur ressalta aquestes figures d'un altre temps, associades a les idees que es resisteixen a deixar pas al liberalisme. 124 67 Ésta no lo es menos Aguafuerte, aguatinta bruñida, punta seca, buril y bruñidor 179 × 220 mm Tres hidalgos o nobles vestidos con anticuados casacones de mediados del siglo anterior son los que, haciendo la misma función portante del asno de la escena anterior, llevan en procesión la estatua de vestir de la Virgen de la Soledad. Detrás, otro hace lo mismo con una estatua de la Virgen de Atocha. Goya, nuevamente, satiriza la religiosidad popular, poco racional y nada ilustrada, manipulada por los sectores reaccionarios en favor del Antiguo Régimen y del poder absoluto. Para Glendinning, esos viejos hidalgos, anacrónicamente vestidos, son los serviles al absolutismo y al reaccionario Fernando VII. El claroscuro resalta esas figuras de otro tiempo, asociadas a las ideas que se resisten a dejar paso al liberalismo.
Page 1:
REF. 8243/3-11 GOYA. LOS DESASTRES
Page 5 and 6:
Ibercaja Presidente Amado Franco La
Page 8:
Índex / ÍndiceIBERCAJA PRESIDENTE
Page 12:
Presentación Francisco de Goya rea
Page 15 and 16:
L'ocupació de Madrid per les trope
Page 17 and 18:
al deixeble-intèrpret li causaria
Page 19 and 20:
doncs des de feia anys Goya signava
Page 21 and 22:
En aquests anys del 1810-1812 Goya
Page 23 and 24:
els seus decrets de supressió de l
Page 25 and 26:
24 Lamentablement, els Desastres de
Page 27 and 28:
Davant l'arribada dels exèrcits fr
Page 29 and 30:
seu estudi, amb la mateixa discreci
Page 32 and 33:
«Los Desastres de la Guerra» de F
Page 34 and 35:
El encargado de llevarle a Goya la
Page 36 and 37:
En Fuendetodos, años después, hac
Page 38 and 39:
escrito a la Academia, de fecha 27
Page 40 and 41:
tura el día 13 de junio de 1812, s
Page 42 and 43:
Como referencia cronológica para l
Page 44 and 45:
Pero en la serie de los «Desastres
Page 46 and 47:
Goya, o que le contaron, él se pro
Page 48:
BIBLIOGRAFÍA SELECTA BOZAL, Valeri
Page 51 and 52:
com un llapis. La profunditat de la
Page 54 and 55:
Técnicas de grabado utilizadas por
Page 56:
Una vez terminada la ejecución del
Page 59 and 60:
1 Pressentiments tristos del que ha
Page 61 and 62:
3 El mateix Aiguafort, aiguada, pun
Page 63 and 64:
5 I són feres Aiguafort, aiguatint
Page 65 and 66:
7 Quin valor! Aiguafort, punta seca
Page 67 and 68:
9 No volen Aiguafort, aiguatinta, p
Page 69 and 70:
11 Ni així Aiguafort, aiguada, pun
Page 71 and 72:
13 Presència amarga Aiguafort, aig
Page 73 and 74: 15 I no hi ha remei Aiguafort, punt
Page 75 and 76: 17 No s’avenen Aiguafort, punta s
Page 77 and 78: 19 Ja no hi ha temps Aiguafort, aig
Page 79 and 80: 21 És igual Aiguafort i aiguada br
Page 81 and 82: 23 El mateix en altres indrets Aigu
Page 83 and 84: 25 Aquests també Aiguafort, punta
Page 85 and 86: 27 Caritat Aiguafort, aiguada, punt
Page 87 and 88: 29 Ho mereixia Aiguafort, punta sec
Page 89 and 90: 31 És cosa forta! Aiguafort, aigua
Page 91 and 92: 33 Què més cal fer? Aiguafort, ai
Page 93 and 94: 35 No es pot saber per què Aiguafo
Page 95 and 96: 37 Això és pitjor Aiguafort, aigu
Page 97 and 98: 39 Gran gesta! Amb morts! Aiguafort
Page 99 and 100: 41 Escapen entre les flames Aiguafo
Page 101 and 102: 43 Això també Aiguafort i aiguati
Page 103 and 104: 45 I això també Aiguafort, aiguat
Page 105 and 106: 47 Va succeir així Aiguafort, aigu
Page 107 and 108: 49 Caritat d’una dona Aiguafort,
Page 109 and 110: 51 Gràcies a la guixa Aiguafort i
Page 111 and 112: 53 Va espirar sense remei Aiguafort
Page 113 and 114: 55 El pitjor és demanar Aiguafort,
Page 115 and 116: 57 Sans i malalts Aiguafort, aiguat
Page 117 and 118: 59 Per a què serveix una tassa? Ai
Page 119 and 120: 61 Si són d’un altre llinatge Ai
Page 121 and 122: 63 Morts recollits Aiguafort i aigu
Page 123: 65 Quin xivarri és aquest? Aiguafo
Page 127 and 128: 69 Res. Això dirà Aiguafort, aigu
Page 129 and 130: 71 Contra el bé general Aiguafort
Page 131 and 132: 73 Gatesca pantomima Aiguafort, bur
Page 133 and 134: 75 Faràndula de xerraires Aiguafor
Page 135 and 136: 77 Que es trenca la corda Aiguafort
Page 137 and 138: 79 Va morir la Veritat Aiguafort i
Page 140 and 141: L’altra cara de «Els Desastres d
Page 142 and 143: sevol paisà que a partir d’ara j
Page 144: causa el va lliurar al governador e
Page 147 and 148: Sin embargo, no faltaron las operac
Page 149 and 150: undos los caballos y los soldados,
Page 152 and 153: 1 Procés de la Inquisició de Barc
Page 154: 3 Expedient a Serafí Llorens, bene
show all

ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?