ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

24
Lamentablement, els Desastres de la Guerra no foren publicats en vida de Goya, doncs les circumstàncies polítiques no
ho van permetre. Les planxes van quedar guardades, i a la mort de Goya van passar al seu fill Javier, i d'aquest al seu
nét Mariano, qui les va vendre a Jaime Machén, i aquest l'octubre de 1862 a la Real Academia de Bellas artes de San
Fernando. Aquesta institució seria la que, uns 50 anys després de la seva execució, el març de 1863, féu la primera
edició dels que serien anomenats des de llavors Els Desastres de la Guerra, encarregant-se de la seva edició l’estampador
Laurenciano Potenciano. En ella, que ha estat considerada la canònica i la de referència, només es van incloure
80 gravats. D'aquesta primera edició, Ibercaja posseeix una col·lecció procedent del fons del Dr. Luis Pérez-Serrano García,
gran bibliòfil saragossà especialitzat en Goya que va morir el novembre de 1997. Dos gravats més, amb els números
81 i 82, que apareixien al final de l'exemplar que va tenir Ceán Bermúdez, van ser regalats per Paul Lefort a l'Academia
de San Fernando el 1870; aquests dos gravats es van imprimir vers el 1870 i es van fer de nou el
1957-1958.
La Calcografía Nacional faria cinc noves edicions dels Desastres els anys 1892, 1903, 1906, 1923 i 1930. El 1937,
durant la Guerra Civil del 1936-1939, Rupérez va fer una setena edició per encàrrec del Ministerio de Instrucción Pública
y Bellas artes, i el 1970 la Calcografía Nacional va fer l'octava i darrera edició. El 1985 la Real Academia de Bellas
Artes de San Fernando va prendre l'acord unànime de no tornar a estampar cap de les planxes de Goya, que, després
de ser cobertes amb un poliment platejat, s'exposen en l’anomenat «Gabinet Francisco de Goya» de la Calcografía
Nacional, inaugurat el 1991.
Francisco de Goya era tot un expert en les tècniques de l’aiguafort i de l’aiguatinta, emprades en la sèrie importantíssima
dels Capritxos, realitzada entre els anys 1797 i 1799, i publicada aquest darrer any. En els Desastres de la
Guerra abordava una altra gran sèrie de gravats combinant altres tècniques calcogràfiques amb l'aiguafort, procediment
que es troba en tots els gravats de la sèrie. Va emprar l’aiguatinta en 17 d'aquests gravats, però la gran novetat va
ser la utilització de l'aiguada en 36 dels Desastres. L’aiguada consistia en aplicar amb un pinzell l'aiguafort sobre la
planxa, amb la qual cosa s'obtenien unes suaus matisacions i efectes tonals en fons atmosfèrics i també en figures.
Goya va utilitzar l’aiguafort com a única tècnica només en tres gravats; l'aiguafort combinat amb brunyidor en cinc;
l'aiguafort amb burí en quatre; l'aiguafort, la punta seca i el burí en altres quatre; i l'aiguafort, la punta seca, el burí
i el brunyidor en set gravats. Aquestes combinacions de procediments més habituals o tradicionals dins el gravat calcogràfic
permetien aconseguir efectes de major intensitat dels negres i intensos clarobscurs, que conferien major dramatisme
i violència expressiva a les figures i a les escenes.
En la sèrie dels Desastres, però, com hem dit, la combinació d'aiguafort i d’aiguada, associades a la punta seca, el
burí, amb tocs de brunyidor i en alguns casos amb l’aiguatinta, serà el més habitual. Amb aquesta varietat de tècniques
i resultats Goya va aconseguir escenes amb efectes més pictoricistes i matisacions plàstiques i tonals abundants.
Les composicions que predominen en les escenes dels Desastres són les triangulars o piramidals, i les horitzontals, amb
figures en primer plànol, moltes en diagonal, per donar més èmfasi i immediatesa a les escenes, de manera que l’ob-