ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

d'Aragó’ per Palafox. Calvo de Rozas havia arribat a Madrid el mes de setembre amb la finalitat d'incorporar-se, com
a representant d'Aragó, a la Junta Central Suprema que, presidida per l'ancià comte de Floridablanca, es va constituir
a Aranjuez el 25 de setembre.
L'actitud patriota de Goya és indiscutible. Abans de partir cap a Saragossa va escriure el 2 d'octubre a José Munárriz,
secretari de la Real Academia de San Fernando. La carta avisava de la seva immediata marxa a la capital aragonesa,
reclamat per Palafox, «que no puc excusar per interessar-me tant en la glòria de la meva pàtria», i de què no podria
passar per l'acadèmia a col·locar al saló de sessions el retrat eqüestre del rei Ferran VII que ja havia acabat, encarregant
fer-ho al seu col·laborador José Tol quan estigués seca la pintura.
A Madrid es va fer una subscripció popular sol·licitada per Calvo de Rozas i impulsada pels directors dels Cinc Gremis
per proveir l'exèrcit d'Aragó. Com diu Agustín Alcaide Ibieca, cronista i defensor de Saragossa, en el segon volum de
la seva Historia de los dos Sitios que pusieron a Zaragoza en los años 1808 y 1809 las tropas de Napoleón (Madrid,
1830-1831), els madrilenys «van lliurar amb gran desinterès camises, diners i joies per assortir del necessari l'exèrcit
d'Aragó». Sabem que Goya va col·laborar en la subscripció, donant 21 vares de llenç, és a dir, tot el llenç que tenia
per pintar, amb la finalitat que es fessin venes per als soldats ferits. Així consta a la Gazeta de Madrid l'11 d'octubre
de 1808, quan Goya ja havia sortit camí de Saragossa per complir els desitjos de Palafox.
El viatge de Goya a Saragossa l'octubre segurament va ser lent, dur i va estar ple de perills per les circumstàncies
bèl·liques. Com estava completament sord des d’una greu malaltia que va patir el 1793, es va veure obligat a què
l’acompanyés el seu jove deixeble Luis Gil Ranz, que també ho era de l'Academia de San Fernando des del seu ingrés
l'octubre del 1799. Luis Gil Ranz, que tenia 21 anys, havia nascut a Renales (Guadalajara) el 1887 i era nebot del
llibreter Elías Ranz, instal·lat a Madrid, i molt possiblement també ho era del destacat jurista Antonio Ranz Romanillos,
tan vinculat a Saragossa per formació acadèmica i per haver estat ministre i oïdor de la seva Reial Audiència entre
el 1791 i finals del 1800. Des d'abans del 1803 Gil Ranz cobrava una pensió de 400 ducats (16.000 r.v.) anuals
«perquè s'instruís en el dibuix i pintura al costat i dirigit per don Francisco de Goya», com es diu en una carta del 20
de juny de 1803 del pintor Jacinto Gómez a Pedro Cifuentes. En el fet d’haver aconseguit aquesta pensió, sens dubte
hauria tingut molt a veure el seu oncle Antonio Ranz Romanillos.
A finals d'octubre, com assenyala Agustín Alcaide, van arribar a Saragossa Goya i Gil Ranz. Una mica abans ho havien
fet els pintors de cambra Juan Gálvez i Fernando Brambila, professors de l'Academia de San Fernando que havien anat
a Saragossa per dibuixar les ruïnes de la ciutat i els retrats dels herois i defensors amb els quals farien la famosa col·lecció
de gravats coneguda com les Ruïnes de Saragossa, editada a Cadis el 1812. Després d'entrevistar-se Goya amb
Palafox i amb altres autoritats, van poder comprovar amb els seus ulls les destrosses sofertes durant el setge en fer
un recorregut per les ruïnes de la ciutat i conèixer, per les narracions dels saragossans, la lluita aferrissada i la defensa
heroica d’aquests enfront dels invasors francesos. Els supervivents els explicarien amb tota classe de detalls les vicissituds
i duresa dels combats i l'heroisme de molts dels defensors. El que Goya va veure i el que li van narrar gràcies
15