ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

No obstant això, no mancaren les operacions militars que es van combinar amb les guerrilles. Aquestes es van estendre
per tota Catalunya i per tota Espanya. Les protagonitzaven grups irregulars, que aprofitaven els moments i les circumstàncies
en què la relació de força els era favorable, per tendir emboscades i dur a terme atacs per sorpresa, evitant
batalles campals. Eren considerats «patriotes» pel propi poble. No obstant això, creien que amb aquestes guerrilles
es dificultaven els moviments de les tropes invasores i les seves comunicacions. Evidentment l'extraordinària amplitud
de la resposta guerrillera a tota Espanya va avortar els plans de Napoleó de dominar la Península. A Catalunya, no obstant
això, el domini militar francès va ser indiscutible, tot i que limitat als nuclis de població importants i a les fortificacions
d'interès estratègic. Barcelona va ser dominada des del primer moment; un intent d'insurrecció, el 1808 (la
conspiració de l'Ascensió), va ser sufocat per una delació i els seus principals conjurats, sentenciats a pena de mort. El
juny de 1809 van ser executats a Barcelona els preveres Pou i Gallifa, el sotstinent Navarro i els ciutadans Massana i
Aulet. Tots ells considerats «patriotes» pel bàndol contrari a Napoleó.
Després de l'esmentada execució del grup de patriotes el 3 de juny de 1809, van penetrar a Barcelona un gran desengany
i una forta sensació d'impotència. No es podia fer res davant «la tirania d'aquells intrusos francesos»! Per això
es van iniciar una infinitat de desgavellades accions dirigides pel general espanyol Lacy i pel sacerdot barceloní Pere
Coret Sala. Mn. Coret va néixer a Lliçà d'Amunt el 9 de març de 1770. Va rebre la tonsura el 15 de setembre de 1795.
Durant el mes d'octubre del mateix any va rebre un benefici a Caldes de Montbui. El bisbe Eustaqui d’Azara li va conferir
les quatre ordres menors el dia 1 d'abril de 1796. Va ser ordenat diaca el mes de juny de 1797, i prevere el 21
de setembre de 1798. Aquest mateix any se li confia el càrrec d'oficial de la cúria eclesiàstica de Barcelona. Segons
un ampli cúmul de documents custodiats a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, l'esmentat sacerdot al que Lacy va concedir
el grau militar de comandant, va intervenir i va dirigir totes les conspiracions contra els francesos a Barcelona entre els
anys 1809 i 1813. Així se’l va acusar: «d'haver realitzat una mina per introduir les tropes espanyoles dins la ciutat;
d’haver intentat volar els magatzems de pólvora de la Ciutadella de Barcelona; d’emmetzinar tot l'exèrcit francès de
la capital». Els plans fantasmagòrics del sacerdot Mn. Coret –a excepció de la ‘conspiració dels verins’– van ser en
gran part inútils, perquè el mateix Coret exercia d'espia dels propis francesos i cobrava per la informació que donava
als espanyols o, en altres casos, als intrusos francesos sempre a través d'una amant espia francesa. Òbviament, hem
pogut comprovar que ell va ser el causant de molts casos d'intoxicació, ja que moltes de les fonts de Barcelona i rodalies
per on passaven les tropes franceses van ser enverinades. Són testimonis d’aquests fets els mateixos francesos
que creien que els aires i aigües dels voltants de Montserrat eren absolutament insans, ja que desconeixien la nefasta
actuació de Mn. Coret. Més encara, coneixem un diari del soldat francès anomenat Raaf que explica amb detall la intoxicació
d'alguns soldats a Montjuïc durant l’estiu del 1812. Molts d'aquests francesos –almenys mig miler– van ingressar
a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Alguns interpretarien que era una acció «patriòtica» eliminar qualsevol
intrús francès. Fins i tot es va promulgar el següent decret:
«L’excel·lentíssim Senyor Comandant General d'aquest Principat (General Lacy) em diu el següent que haurà de llegir-se
a totes les misses del diumenge: ‘No havent d'ometre's cap mitjà dels que puguin contribuir a l'extermini dels
vàndals que infesten el nostre sòl, i essent alhora just proporcionar recompenses als bons patriotes que es dediquin a
aquest objecte, previnc a V. (al rector) faci notori en el districte del seu càrrec i en les misses del diumenge, que qual-
140