ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

53
Va espirar sense remei
Aiguafort, aiguada, aiguatinta brunyida, burí i brunyidor
156 × 209 mm
L'escena de carrer mostra unes persones entorn d'una persona que acaba de morir
en ple carrer. Segurament ha caigut fulminada i des del burgès amb el seu fill, un capellà
que s'inclina per atendre-la espiritualment, fins la criada, que amb el seu cistell
segurament anava a veure si aconseguia una mica de menjar per a la casa on serveix,
tots s'arremolinen davant el cos del mort o de la morta, i així Goya ens escamoteja
la seva imatge. Uns miren amb indiferència i en els rostres dels altres es veu
la impressió del que estan veient. L'1 de març de 1812, el rei intrús Josep I, impotent
per solucionar aquesta catàstrofe, escrivia en una carta a la seva esposa Júlia:
«No mano en res. El pa aquí val 30 quarts la lliura. La gent mor de gana pels carrers.
Què més puc dir-te?». El clapejat de l’aiguatinta recrea una atmosfera densa i greu.
110
53
Espiró sin remedio
Aguafuerte, aguada, aguatinta bruñida, buril y bruñidor
156 × 209 mm
La escena callejera muestra a unas personas en torno a una persona que acaba de
morir en plena calle. Seguramente ha caído fulminada y desde el burgués con su hijo,
un cura con manteo que se inclina para atenderle espiritualmente, hasta la criada,
que con su cesto iba seguramente a ver si se hacía con algo de comida para la casa
donde sirve, todos se arremolinan ante el cuerpo del fallecido o de la fallecida, pues
Goya nos escamoteó su imagen. Unos miran con indiferencia y en los rostros de otros
se ve la impresión de lo que están viendo. El 1 de marzo de 1812, el rey intruso José
I, impotente para solucionar esa catástrofe, escribía en carta a su esposa Julia: «No
mando en nada. El pan vale aquí 30 cuartos la libra. La gente se muere de hambre
por las calles. ¿Qué más puedo decirte?». El moteado del aguatinta recrea una atmósfera
densa y grave.