ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

els seus decrets de supressió de la Constitució liberal del 1812, de les Corts de Cadis i dels seus decret, així com la
persecució i detenció dels principals diputats liberals, van fer impossible la publicació d'aquesta col·lecció, que va haver
d’esperar una nova situació política favorable.
La nova política absolutista i repressora de Ferran VII, amb la restauració de l'Antic Règim i la persecució dels liberals,
portaria Goya a fer l'últim bloc de gravats (del 65 al 80) de la col·lecció dels Desastres, els anomenats «Capritxos emfàtics»,
al·lusius a la nova situació política, amb el retorn de les ombres i de les tenebres, de l'absolutisme i la manca
de llibertats, dels privilegis estamentals, de la Inquisició, de les supersticions i de l'ocultació de la veritat.
L’execució dels Desastres de la Guerra (1809-1815)
i la seva edició tardana (1863)
Com ja s'ha apuntat abans, la sèrie de gravats que va acabar denominant-se els Desastres de la Guerra Goya la va executar
durant un període llarg de temps, entre els anys 1809 i 1815, aproximadament, sense que l'artista aragonès
tingués una idea preconcebuda de quants gravats la integrarien –cosa que va decidir al final del procés–, ni de quines
temàtiques recollirien les seves imatges i continguts, doncs no formen una unitat, si bé s'aprecien tres parts o blocs
temàtics.
El més segur és que quan va tornar de Saragossa a Madrid, amb totes les experiències viscudes a la capital aragonesa
i durant l'accidentat i perillós viatge d'anada i tornada, Goya comencés a preparar els dibuixos que després passaria a
planxes pel que fa als gravats amb motius bèl·lics, de repressió i violència. A part de dibuixos que va portar i que ja
havia fet a Saragossa, poc després del seu retorn a Madrid, a finals del 1808 i durant tot l'any 1809, realitzaria la
major part dels dibuixos preparatoris d'aquests temes.
Els dibuixos dels Desastres van pertànyer a la família Goya fins que a mitjans de la dècada de 1850 Valentín Carderera
els va adquirir comprant-los al nét de Goya, Mariano Goya. De Valentín Carderera van passar al seu nebot
Mariano Carderera, que el novembre de 1886 els va vendre al Museu del Prado, on avui es conserven. La majoria
d'aquests dibuixos preparatoris, 56 en concret, només estan fets a sanguina, amb desimboltura i precisió, de manera
que hi ha poques diferències entre el dibuix i la versió definitiva que va gravar Goya, excepte en alguns detalls secundaris.
Uns quants dibuixos, vuit en concret, foren executats amb aiguada, ploma, carbonet i llapis, combinats de diverses
maneres.
Com a referència cronològica de la realització dels gravats, en tenim tres, els números 20, 22 i 27, que apareixen signats
i datats «Goya 1810». Van ser els primers que va fer Goya?, o ja n’havia gravat d’altres abans, el 1809? No
ho podem confirmar amb seguretat, però existeix aquesta segona possibilitat, ja que durant l'any 1809 Goya no va
tenir encàrrecs que coneguem a causa la situació bèl·lica, però també va poder dedicar-se a preparar i executar alguns
d'aquests gravats, tot i que les planxes no s'aconseguien fàcilment. Per això va reaprofitar algunes planxes que havia
22