ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

servador capta el dramatisme i la tensió d'aquestes escenes immediatament. Els efectes de clarobscur i els traços negres
i intensos de l'aiguafort i de la punta seca ressalten l'expressivitat dels rostres i dels gestos dels protagonistes.
Continguts i significat dels Desastres: la guerra, la violència, la crueltat, el pillatge,
la fam i la misèria, la mort, la irracionalitat, la manca de llibertat
Goya no va ordenar d'una forma metòdica i rigorosa els 80 gravats que conformen els Desastres de la Guerra. En la
col·lecció enquadernada de proves d'estat que va lliurar a Ceán Bermúdez i que va servir per a l'ordenació de les vuit
edicions que se’n van fer, però, s'aprecia una disposició lògica i un agrupament temàtic que els seqüència segons el
desenvolupament dels esdeveniments que reflecteixen. En aquest sentit, els Desastres es poden agrupar en tres grans
parts o blocs temàtics. El primer agrupa els quaranta-set primers gravats que fan referència a la guerra de la Independència
(o guerra del Francès), i especialment a esdeveniments viscuts pel propi artista o explicats pels seus protagonistes
en els anys 1808 i 1809. Goya manifesta que va ser testimoni presencial d'alguns d'aquests successos en
un dels gravats, el número 44, en el qual va escriure «Yo lo ví».
En els gravats d'aquest bloc abunden les escenes de combat entre patriotes i soldats francesos, i alguns d'ells fan clara
referència als combats del 2 de maig de 1808 a Madrid (2 i 3), i de repressió dels francesos contra les patriotes espanyols
(15, 26, 33, 34, 35, 36, 37 i 38), alguns dels quals correspondrien als afusellaments de patriotes madrilenys
la matinada del 3 de maig a Madrid. Apareixen patriotes afusellats, penjats, escanyats o ofegats, i engarrotats. Els
comandaments de l'exèrcit francès d'ocupació havien decretat que «tot el que sigui sorprès amb les armes a la mà
serà penjat sense més formalitats», per la qual cosa els soldats francesos se sentien autoritzats a exercir la repressió
sense contemplacions contra els patriotes espanyols que oposessin resistència. Durant la guerra, un decret de l'exèrcit
francès a Espanya condemnava tots els presoners espanyols que entressin en combat i que no juressin lleialtat al
rei Josep I a ser ajusticiats, i els seus cadàvers serien exposats en els camins més transitats per a escarment i exemplaritat.
Era una manera d'atemorir els guerrillers espanyols que combatien de manera poc organitzada però molt eficaç
als exèrcits francesos, atacant per sorpresa els seus combois d'aprovisionament d’estris i queviures, els enviaments
de diners, les rereguardes dels seus destacaments i les petites guarnicions. Les tropes franceses, si bé ocupaven bona
part del territori espanyol, no ho van fer de forma regular i sistemàtica, concentrant-se en les ciutats i nuclis de població
importants i en les principals vies de comunicació.
Així mateix, en alguns Goya va representar dones enfrontant-se als invasors, amb llances i armes domèstiques, referint-se,
sens dubte, a fets esdevinguts durant el Primer Setge de Saragossa (4, 5 i 7). També hi ha escenes de francesos
violant i assassinant dones espanyoles (9, 10, 11, 13 i 19), acarnissant-se amb membres del clergat i robant
obres d'art i de culte de les esglésies (46 i 47), o saquejant i lliurant-se al pillatge, fins i tot despullant dels seus uniformes
i indumentàries als patriotes que han matat (16); fins aquest punt arriba la misèria humana.
25